Investigadors de la UIB ajuden a detectar, per tercer pic, ones gravitacionals

El fenòmen ens permet apropar-nos a l'origen de l'univers

L’Observatori per Interferometria Láser d’Ones Gravitacionals (LIGO) ha fet la tercera detecció d’ones gravitacionals. Com als dos casos anteriors, les ones han estat generades per la fusió de dos forats negres que han format un de major tamany.

La troballa consolida l’existència d’una nova casta de parelles de forats negres, o forats negres binaris, amb masses més grans que les que havia detectat mai LIGO.

Un equip de la Universitat de les Illes Balears es troba entre les més de mil persones al món que han permès aconseguir aquesta fita científica que és més llunyana, amb els forats negres localitzats aproximadament a 3 mil milions d’anys llum. Els forats negres de la primera i la segona detecció estaven a una distància de 1.300 i 1.400 milions d’anys llum, respectivament.

La nova detecció va tenir lloc el passat 4 de gener en el marc de l’actual període d’observació de LIGO. Aquest període va començar dia 30 de Novembre de 2016 i es perllongarà fins passat l’estiu.

Com als casos anteriors, les ones han estat generades per la fusió de dos forats negres que n’han format un de mida més grossa. L’energia immensa que desprèn aquest forat es propaga per l’univers a través de les ones gravitacionals. Exactament, com havia previst Einstein fa cent anys, tot i que ell dubtava que mai es podria arribar a mesurar. I això revoluciona de nou l’astronomia.

El forat negre sorgit de la fusió dels dos forats negres d’aquesta darrera detecció té una massa que és 49 vegades la del Sol. Això omple la diferència que hi havia entre els dos forats negres de les dues primeres deteccions de LIGO: en la primera detecció la massa del forta negre era 62 vegades la del Sol, mentre que en la segona detecció la massa del forat negre era 21 vegades la del Sol.

Es tracta, en definitiva, d’una passa més, que ens acosta a l’etern desig de l’home: entendre l’origen de l’univers.