X

Un jutjat declara les murades i el santuari de Sant Salvador d’Artà propietat de l’Església

La sentència es basa en diferents lleis de desamortització, en particular la Llei Madoz de 1855 i una llei de 1860

22/01/2018

Un jutjat declara les murades i el santuari de Sant Salvador d’Artà propietat de l’Església

Una jutgessa de Manacor ha sentenciat que el recinte emmurallat i santuari de Sant Salvador d’Artà forma part del patrimoni de la parròquia i ha desestimat la reclamació de propietat que havia plantejat l’Ajuntament.

El Consistori havia presentat una demanda davant el jutjat de primera instància 5 de Manacor, que la seva titular ha decidit que en contra de la pretensió de propietat i ha imposat els costos del procés a la institució municipal, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB). L’Ajuntament d’Artà reivindicava que les muralles i patis interiors del recinte de Sant Salvador eren de la seva propietat i reclamava la nul·litat i sense valor la inscripció registral de la finca a favor de la Parròquia de la Transfiguració del Senyor.

La sentència es basa en diferents lleis de desamortització, en particular la Llei Madoz de 1855 i la llei de 1860 que va adjudicar a l’Església la propietat de tots els béns destinats a usos religiosos si fossin procedents de l’Estat, de la província, de municipis, de particulars o de la pròpia Església, que no haguessin estat venuts ja en subhasta pública.

La decisió al·ludeix també al conveni entre l’estat espanyol i la Diòcesi de Mallorca del 30 de novembre de 1865 pel qual s’atribueix a l’Església la propietat de Sant Salvador d’Artà i es dona suport també a la declaració d’historiadors i arquitectes que en el judici, en qualitat de perits, van declarar que la Llei Madoz va afectar a tota la finca, com a unitat.

La jutgessa indica que ha resultat plenament acreditada la possessió de tot el recinte fortificat o santuari, “a títol d’amo, de bona fe, de forma pacífica i interrompuda per part de la parròquia, com a mínim des de l’any 1912 fins a l’actualitat”.

La sentència considera vàlida i conforme a dret la immatriculació de la finca efectuada en el Registre de la Propietat per part de la parròquia d’Artà, “on figura el títol de domini constituït pel conveni de 30 de novembre de 1865”, refermada en certificacions cadastrals i de la Diòcesi de Mallorca, “que recullen de manera fidedigna la totalitat de la superfície que sota possessió de la parròquia”.

Conclou que la parròquia té al seu favor la presumpció legal que recull la Llei hipotecària i la Llei del cadastre immobiliari, mentre que l’Ajuntament d’Artà “mai ha figurat com a titular cadastral, ni del tot, ni d’una part alguna del recinte de Sant Salvador, per la qual cosa l’infructuós intent d’immatriculació per part del Consistori en el Registre de la Propietat es va realitzar sense la suficient base jurídica i va anar obligatòriament denegada pel registrador de la propietat”.

Contra la sentència cap recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial.

22/01/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris