X

‘L’alegria d’uns és la pena d’uns altres’, per Tolo Ramón

Anàlisi de la 33a jornada de la temporada 2017-18 de futbol de Segona B

09/04/2018

‘L’alegria d’uns és la pena d’uns altres’, per Tolo Ramón

Les victòries sempre actuen de forma balsàmica i tranquil·litzadora mentre que els resultats adversos són verí per qualsevol entrenador. El discurs perd força i la credibilitat queda exposada. I en aquest sentit el líder precisava d’un cop de timó en forma de victòria.

En futbol res és senzill i el rival, a priori, tampoc ho era. El Lleida espremia les seves possibilitats de ficar-se a la pomada dels ‘play off’ i fora de casa normalment ha mostrat un cantó rocós i gens senzill de tombar. Així va tornar a ser.

El Mallorca sortí al terreny de joc motivat però de forma una mica dubitativa. Es posà per davant al marcador, amb un gol de córner de Pedraza, però va tenir estones de falta de control i ansietat. Es va notar massa el bagatge de sis encontres sense guanyar i, molt probablement, això condicionà el partit. Els mallorquins agafaren la bandera del contraatac i semblava que un 3 a 0 bastaria per tancar el partit. Un córner i un penal absurd varen dir el contrari. Aquest patiment, amb victòria, ha de servir per créixer amb tranquil·litat de joc. El partit gruixut està per arribar i convé estar preparat per fer-ho.

La S.D. Formentera tenia un partit de paraules majors. Mai convé oblidar aquell objectiu marcat a principi de temporada i l’Elx era candidat a tot. L’amenaça era nítida. Dos jugadors visitants han marcat més gols que tot el conjunt pitiús. I l’Elx es va encarregar de treure galons de superioritat. Un gol de jugada trenada i després control. Molt de control i ofici per guanyar els tres punts varen ser la resposta dels futbolistes de Pacheta. Només al final del partit va aparèixer alguna possibilitat d’empatar. No va ser així i tocarà esperar.

El partit de l’Atlètic Balears tenia una importància capital. A més de poder sumar, estava en joc la possibilitat d’agreujar la situació d’un rival que està en autèntica caiguda lliure. L’Atlètic Saguntino es presentà a l’encontre sense ser capaç de guanyar cap partit dels darrers vuit disputats. I tornà a caure. Un penal, llençat amb molta tranquil·litat per Xisco, unit a una bona tasca defensiva grupal va servir per treure una victòria ajustada però vital. La passa no és definitiva però sí fonamental.

Normalment és millor jugar contra un rival de la zona mitja de la classificació que fer-ho davant un equip amb necessitat extrema. La Penya Esportiva tenia una opció de rendiment majúscul davant l’Ontinyent. Contrari amb hores baixes i possibilitat de aprofitar-ho. Idò no va ser possible. Una pilota aturada aprofitada per Raúl sense cap tipus de marca va ser definitiva. Així i tot l’equip local va gaudir d’algunes ocasions massa clares i el resultat s’ha d’entendre com a just.

Només resten cinc jornades de campionat i no queda massa espai per l’especulació. Ens divertirem.

09/04/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris