‘Una espurna canvià tendència’, per Tolo Ramón

L'anàlisi de Segona Divisió

El partit mesurà dos equips amb aspectes positius, però també amb problemes per solucionar. Per una banda, el Mallorca encarava l’encontre amb l’obligació de millorar diferents aspectes del joc i lògicament del resultat. Set partits consecutius encaixant gol i sumant només una victòria posaven una mica de pressió competitiva. I a l’altre cantó se situava un Oviedo ple d’irregularitat, amb canvis de sistema de joc i encaixant gols a pilota aturada. Set dels quinze rebuts i tres als darrers compromisos. Aquí hi havia aixeta i es podia aprofitar. No va ser el cas i la pilota aturada no va decidir els punts.

Els ingredients del partit convidaven a una alta disputa generalitzada. Vicente Moreno tornà a confiar en aquells que mai dubten de jugar amb intensitat. Però el Mallorca va entrar al partit de manera molt irregular. No es va adaptar a la pressió del contrari i moria a l’embut de la defensa de tres centrals proposada per Juan Antonio Anquela. La primera part va ser un monòleg de proposta i ocasions locals. Poca solidesa i gens de sortida.

La localització de la pilota condemnava la feina dels jugadors de banda i dels laterals. Només la fortuna va impedir que la diferència de la derrota hagués estat definitiva. Però al futbol tot és efímer i una espurna en forma de jugada acadèmica, tàcticament aprofitant una passada llarga per rompre el marcatge, donà una jugada d’Aridai i un gol.

Aquest gol va fer molt de mal al rival. L’Oviedo sentí por i el Mallorca hauria pogut apostar a guanyar. Tampoc va ser així. Possiblement va faltar un poc d’ambició i el replegament va ser bastant generalitzat. A partir d’aquí qualsevol cosa era possible i una jugada final d’Aridai hauria pogut tombar la balança cap al cantó vermell. Però convé no únicament recordar aquesta jugada i sí el global del partit. La realitat ens du a la necessitat de sumar una victòria imminent i l’oportunitat serà el pròxim diumenge davant el Còrdova.