La Policia Nacional requisa els mòbils de dos periodistes per la investigació a Cursach

Tot i que s'han acollit al dret professional de no revelar fonts, els agents els han confiscat material i documentació sobre el cas

La seu del Diario de Mallorca

La Policia Nacional s’ha presentat aquest dimarts a la seu del Diario de Mallorca i la de l’agència de notícies Europa Press per requisar documentació, equips informàtics i els mòbils personals de periodistes que han tractat el cas Cursach. Ho ha ordenat el jutjat d’Instrucció número 12 de Palma amb l’objectiu de determinar l’origen de filtracions periodístiques. A principi de juliol els mitjans informen que el Grup de Blanqueig de Capitals acusa el Grup Cursach de defraudar més de 50 milions d’euros a Hisenda i altres 14 a la Seguretat Social. Una acusació que el jutge va arxivar el passat mes de novembre

Tres agents i una secretària judicial han entregat a la redacció d’Europa Press l’ordre de registre i han exigit a la periodista que entregués qualsevol documentació sobre la macrocausa policial. La redactora s’ha acollit al seu dret professional de no revelar fonts i els agents li han negat contactar amb els serveis jurídics de l’empresa. Acte seguit, amparant-se al mandat judicial, els agents li han requisat el mòbil personal, dos ordenadors de l’empresa i documentació en paper.

El periodista Kiko Mestre, de Diario de Mallorca, ha explicat com li han requisat el seu mòbil personal. Ha recordat que la decisió del jutge forma part d’una investigació a la qual ell no figura com investigat.

 

Durant l’horabaixa s’han presentat a la redacció de Diario de Mallorca. Segons informa el mateix rotatiu, s’han negat a entregar cap material amparant-se al secret professional i la llibertat d’informació. Els agents han decidit partir.

 

Rebuig dels fets

S’investiga un delicte de descobriment de secrets, a instàncies dels advocats de Tolo Cursach. Tant Europa Press com el Diario de Mallorca han lamentat aquesta actuació i “atac al dret a la informació” i reiteren el seu compromís amb la llibertat periodística i la protecció de fonts.

Els fets també han provocat les reaccions polítiques. La presidenta del Govern, Francina Armengol, s’ha pronunciat a través de les xarxes socials i ha mostrat el seu suport als professionals afectats. També ha recalcat que “la informació rigorosa i lliure enforteix la nostra democràcia”. Fins i tot el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, ha recordat que “ningú no pot atemptar contra un dret fonamental com és l’exercici lliure de la professió periodística per defensar l’interès general”.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, també ha transmès la solidaritat amb els dos periodistes i ha assegurat que la formació està “preocupada per aquesta situació” perquè si es confirma que s’ha vulnerat el dret a la informació i al secret professional, es tractaria d’un fet “molt greu”. També demanen una “resposta immediata” de les autoritats per aclarir els fets. Per part seva, Podem s’ha sumat també a les mostres de suport i denúncia.

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha exigit, per part seva, que es garanteixi el dret dels periodistes a no revelar les seves fonts “com a pilar bàsic de la llibertat de premsa”. Ho consideren un “atac” a la llibertat d’informació i al secret professional “que protegeix la Constitució”. En un comunicat conjunt amb l’Associació de Periodistes de les Illes Balears (APIB), també han subratllat que es tracta del “major atemptat contra la llibertat de premsa de la història democràtica de les Balears”. De la mateixa manera ho ha volgut rebutjar la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE).

 

Registre de Whatsapps

A l’ordre de registre, s’exposa que en ambdós casos s’autoritza “l’estudi de Whatsapps, correus electrònics i altres xarxes socials amb la finalitat de detectar possibles enviaments de dades”. En aquest sentit, també s’ordena intervenir “qualsevol document o arxiu relacionat amb la investigació del cas Cursach”.

També s’ha demanat als periodistes que facilitin les claus per accedir als dispositius. El professor de dret constitucional de la UIB, Sebastià Rubí, considera que el decomís del materia podria vulnerar el conveni europeu dels drets humans.