‘Mallorca és fortalesa’, per Tolo Ramon

Anàlisi de Segona

/RCD Mallorca.

Quan el Mallorca es vesteix de local té un futbol més sòlid i eficaç. Jugar a Son Moix és aval. Aquesta vegada s’havia de salvar la baixa de l’as d’ors i això tenia afegitó de dificultat. Sense Salva Sevilla damunt la sortida de pilota era necessari donar respostes de seguretat. I Vicente Moreno col·locà Dani Rodríguez, juntament amb Baba, a la zona de mitjos per bregar i intentar solucionar el joc d’elaboració. Cosa que es va aconseguir clarament en els primers quaranta-cinc minuts.

L’Alcorcón és un equip fort a la seva estructura defensiva, però no eludeix la possiblitat del joc combinatiu. Cristóbal Parralo atorgà els galons defensius al sempre pragmàtic Toribio. I ell, juntament amb Dorca, intentaren trobar un partit d’enroc.

Per evitar-ho, era fonamental evitar el territori farcit de garbellets i aprofitar la velocitat damunt el joc exterior. La banda esquerra va créixer i va donar rèdits de victòria. Estupiñán i Lago Junior varen fer molt de mal. Dues jugades plenes de profunditat donaren dos gols i pràcticament sentència de partit.

La segona part va ser una altra història completament diferent. El rival va incrementar la seva pressió defensiva i agafà el control del joc per a no deixar-lo anar. A més, es va ajuntar l’expulsió de Budimir i amb la inferioritat numèrica es va acabar per decantar el rol de partit. L’equip es va intentar estructurar amb l’entrada de Leo Suárez. Ell va destil·lar una passada diferencial que Stojiljkovic no va saber aprofitar.

Finalment, se sumaren tres punts que eren fonamentals i que haurien de servir per ajudar a créixer en confiança pel pròxim partit que serà lluny de la protecció de Son Moix.​