‘El taló d’Aquil·les’, per Tolo Ramon

Anàlisi de Segona

/RCD Mallorca.

El Mallorca va iniciar el partit sense assegurar el balanç defensiu i ho va pagar amb un gol inicial que va marcar tota la tendència de partit. En la primera arribada del rival es va encaixar. Un servei de banda mal defensat va suposar anar a remolc i no trobar la possibilitat d’atacar de manera eficaç. Una altra vegada tocava jugar de visitant i aquest pic era contra un rival immaculat al seu estadi. Cap equip de la Segona Divisió havia aconseguit guanyar al Carlos Belmonte. Això no és casual i sí fruit d’un rival pragmàtic, molt lluitador però també farcit d’eficàcia en tot el camp.

Vicente Moreno va col·locar Leo Suarez per davant Salva Sevilla i Pedraza. Però l’argentí va estar a una posició intermèdia de més patiment que d’opcions per resoldre. Va entrar molt poc en contacte amb la pilota i, el més molest, és que ho va fer massa enfora de la zona d’influència de cara a gol. Lago Junior es va col·locar de davanter però el subministrament de passades interiors i a l’espai no varen suposar pràcticament cap amenaça.

Per la seva banda, l’Albacete col·locà els dos davanters de lluita i varen ser la primera línia defensiva. Zuzulia i Manaj dificultaren al màxim la sortida de la pilota mallorquina i la seva feina va ser ajustada al pla tàctic previst.

Les arribades varen ser pràcticament inexistents i hi va haver canvi d’atac. Dani va retardar la seva posició, Lago va tornar a la banda i dues puntes per intentar intimidar. Aquí el Mallorca va tenir més possessió i localització damunt la porteria defensada de Tomeu Nadal. Això sumat a totes les decisions defensives de Luis Miguel Ramis varen donar una sensació de domini que no es va convertir amb gol.

La realitat deixa una altra derrota lluny de la protecció de Son Moix que deixa el Mallorca un poc més enfora de les posicions de play-off.