X

El CO₂ marca límits inèdits en la història humana

25/05/2019

El CO₂ marca límits inèdits en la història humana

A principi de maig la concentració de CO₂ atmosfèric va superar, per primera vegada en la Història de la Humanitat, les 415 parts per milió. Així ho testimoniava la mesura efectuada a l’Observatori de Mauna Loa, a les Illes Hawaii.

El diòxid de carboni és un gas denominat “traça”, present en proporció petita comparat amb altres gasos com ara l’oxigen però, en canvi, d’elevada importància climàtica. Té la capacitat d’absorbir la radiació d’ona llarga (infraroja) que emet la superfície terrestre. Així, en lloc d’escapar a l’espai, una part de la radiació queda retinguda en l’atmosfera o retorna a la superfície i l’escalfa. Aquest procés, conegut com l’efecte d’hivernacle, s’ha desenvolupat de manera natural al nostre planeta i ha fet possible la vida tal com és. La ciència coneix prou bé el seu mecanisme i, en definitiva, la sensibilitat del nostre clima, que s’escalfa o refreda segons la concentració dels gasos que tenen aquesta capacitat. L’anàlisi de les bombolles d’aire atrapades sota el gel de l’Antàrtida permet els climatòlegs retrocedir en el temps i analitzar la composició atmosfèrica del passat. La seva anàlisi revela que en les èpoques glacials el CO₂ ronda les 200 ppm i en els interglacials, les 280 ppm.

La taxa d’increment de CO₂ i la seva font de procedència són en l’actualitat prou diferents de les del context històric. En el passat el CO₂ arribava a l’atmosfera gràcies a factors naturals i la seva concentració augmentava de manera progressiva. Des de la fi de la darrera glaciació, fa ja més de 10.000 anys, el CO₂ atmosfèric ha rondat sempre les 280 ppm. Quan les tropes del Rei Jaume I arribaren a les Balears, el CO₂ se situava en les 282 ppm, un 32% per sota de la concentració actual. Una concentració estable fins al 1850. Any que, amb 284 ppm, marca la fi de l’era preindustrial. Des d’aleshores l’acumulació atmosfèrica de CO2 s’ha disparat. El 1911 se superava el llindar de les 300 ppm i el 2013 el de les 400 ppm. La industrialització no només revolucionà el desenvolupament social, sinó una nova manera de relació entre els humans i el medi. Pocs processos naturals tenen la capacitat d’alliberar CO₂ al ritme que actualment ho fan les activitats humanes, basades en la crema de combustibles fòssils.

Una dosi extra de CO₂ que incrementa l’efecte d’hivernacle natural i fa escalfar un planeta que, en àmbit global, és gairebé 1 °C més càlid que aquell en el qual vivien els nostres padrins. Un exemple proper és l’informe climàtic de la NOAA del passat abril, descrit com el segon més càlid des del 1880 i el 412è mes consecutiu amb una temperatura superior a la mitjana del segle XX. El 2019 va camí de ser el tercer any més càlid des que se’n té constància. Un fet consistent amb la tendència actual d’escalfament: els 10 anys més càlids des que hi ha mesura hauran ocorregut a partir del 2005.

Els humans poden canviar la fesomia de la Terra de moltes maneres. També el seu clima. En l’Acord de París la comunitat científica advertia de la necessitat de no superar la barrera dels 1,5ºC si la intenció és adaptar-se de manera eficaç a les noves condicions climàtiques. Amb l’escalfament global, aquestes condicions també impliquen un increment dels extrems adversos com ara ones de calor o inundacions sobtades. Un objectiu complicat perquè al ritme actual assolirem aquest nivell en la pròxima dècada. Una concentració raonable per aconseguir-ho fregaria les 350 ppm, el nivell de l’any 1990.

Efectivament la Terra ha viscut moments amb una concentració superior a la d’avui dia. 415 parts per milió no suposen cap rècord. Al pliocè, amb una concentració superior a l’actual, la mitjana de temperatura global era de 3 a 4ºC superior, el nivell de la mar 20 metres més alt i a l’Antàrtida hi creixien arbres caducifolis. La qüestió a respondre no és si la Terra és capaç d’assumir aquesta concentració, que ho és. La pregunta rau en si la societat moderna seria capaç de viure i desenvolupar-se com ho fa ara però amb les condicions climàtiques d’aquell moment.

25/05/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris