Un any de les torrentades que se’n dugué la vida de 13 persones al Llevant de Mallorca

El Govern central té previst abonar una primera partida de 12 milions i mig d'euros dels ajuts abans que acabi l'any

Foto: EFE

La pitjor catàstrofe de Mallorca, en imatges

Es compleix un any de la pitjor catàstrofe natural que ha viscut Mallorca. Més de 250 litres per metre quadrat varen caure amb manco d’una hora als municipis d’Artà, Capdapera, Manacor, Son Servera i especialment Sant Llorenç, deixant 13 morts i danys milionaris en infraestructures i negocis. Una catàstrofe de gran magnitud, que va deixar una onada de solidaritat sense precedents.

700 efectius entre Guàrdia Civil, Unitat militar d’Emergències, Bombers, Policia Local i voluntaris de Protecció Civil varen treballar amb intensitat nit i dia tota una setmana en la recerca de persones desaparegudes i més de tres per recuperar la normalitat. Això sense comptar amb el miler de persones d’arreu de l’illa que es varen mobilitzar en una onada de solidaritat sense precedents...Particulars i professionals que a títol particular es varen oferir per ajudar.

El cap de Geografia de la Universitat de les Illes, Miquel Grimalt, assegura a IB3 Ràdio que Sant Llorenç des Cardassar no és l’única zona inundable. El Govern, de fet, té delimitades fins a onze conques que podrien suposar un perill per a la població en cas de precipitacions etxremes. Es tracta de llocs com Santa Ponça, Sóller, Campos o el Passeig Marítim d’Eivissa.

Grimalt obre el debat -un any després- de la necessitat de fer pedagogia a la societat i saber conviure amb la natura. Diu que hem de ser conscients que un fet imprevisible com aquest, pot passar a molts altres llocs de les Illes, com per exemple Esporles.

El cap de Geografia és partidari d’educar en la prevenció de riscos a les escoles i de saber mirar el cel i entendre’l...Una lliçó, diu Grimalt, que sabien els nostres avanpassats però que actualment hem oblidat.

I qui era director general d’Emergències l’any passat (el 9 d’octubre), Pere Perelló, reconeix que les directrius i els plans d’emergències han quedat desfasats i desactualitzats. Perelló defensa que és molt complicat determinar si els mecanismes varen fallar.i assegura que falta definir quin model d’emergències volem.

El Govern central té previst abonar una primera partida de 12 milions i mig d’euros dels ajuts abans que acabi l’any. En total, l’executiu central es va comprometre a donar 20 milions d’euros als cinc municipis afectats per la torrentada per pal·liar els danys en les infraestructures.

Pel que fa a les ajudes del Govern de les Illes en aquest cas sí que ja ha abonat 37 milions i mig d’euros, la majoria gairebé 24 per recuperar les infraestructures com els ponts caiguts o les carreteres malmeses. I els 2 milions 600 mil euros que varen donar els voluntaris també ja s’han repartit.