La rondalla ‘Després de la torrentada llorencina’ adaptada per a infants

El conte d'Antònia Santandreu pretén ajudar els nins i nines a guarir-se de la por que es va instal·lar a Sant Llorenç aquell 9 d'octubre

La mestra d'escola de Sant Llorenç Antònia Santandreu Simonet​. /ZOOM

Antònia Santandreu Simonet​ és mestra d’escola a Sant Llorenç. Per explicar la tragèdia del passat 9 d’octubre del 2018 als infants, ha adaptat la rondalla ‘Després de la torrentada llorencina‘. El conte den Bevim pretén ajudar els nins i nines a guarir-se de la por que es va instal·lar al poble.

Torna a veure aquí el ‘Zoom: La marca de l’aigua’ per a sentir la rondalla d’Antònia Santandreu

La transcripció de l’adaptació infantil:

Heu de creure i pensar, i pensar i creure, que aquesta història que ara vos contaré va passar no fa gaire en un poblet del Llevant de Mallorca anomenat Sant Llorenç des Cardassar.

Era un capvespre de tardor, però encara feia calor; feia més de dues hores que plovia molt, massa, pareixia que el cel estava enfadat, i tronava i llampejava sense aturar! Brooom, troom.

De cop i volta, de les muntanyes de Calicant va comparèixer una gran ona d’aigua amb fang i pedres que omplí ls torrents dels poble.

Els torrents es varen desbordar cap als carrers i l’aigua arrossegava tot el que trobava: animals, arbres, cotxes, parets… fins i tot 13 persones varen morir per culpa de la torrentada.

Moltes cases quedaren sense mobles ni records per sempre més.

L’endemà de la tempesta, però, el poble s’inundà de bona gent que vengué d’arreu de Mallorca. Venien amb botes d’aigua, poals, pales i graneres per ajudar els llorencins i llorencines.

I, ben aviat, gràcies a tota aquesta gent, el poble tornà a estar arreglat.

 

Però… a Sant Llorenç passava una cosa… quan feia mal temps i plovia, els nins llorencins i les nines llorencines no volien jugar pel carrer. Tenien por que la torrentada tornàs a passar.

Al poble, hi vivien dos germans bessons de 10 anys; erens decidits i valents, però també tenien molta por cada vegada que feia vent, tronava o plovia…… La panxa els feia mal, el cos els tremolava i es posaven a plorar.

Per això, pensaren que havien de fer alguna cosa i varen anara a demanar consell al seu padrí, un bon home amb molt de seny i que sabia moltes coses de foravila:

Germans: Padrí, els nins i nines llorencins no podem viure tranquils, quan plou pensam que tornarà la torrentadam, què podem fer?
Padrí: Al·lotets, aquestes pluges varen ser extraordinàries i esperem que no tornin a passar mai més; perì si hi ha qualcú que vos pot donar bons consells és madò Aina Molinera. Ella és la dona més vella del poble. Té 104 anys, i ja sabeu que “Al vell escoltant, saviesa vas trobant”.

Els dos germans varen fer cas al seu padrí i varen anar a veure la dona més vella del poble per explicar-li el seu problema. A ella li agradava molt xerrar amb els infants i sabia moltes històres; la velleta els va dir…

Madò Aina Molinera: L’única persona que vos pot ajudar és Bevim.
Germans: En bevim? Qui és aquest?
Madò Aina Molinera: Que no coneixeu la rondalla d’en Joanet i els set missatges?
Germans: No! (i badaren unes bones orelles!)
Madò Aina Molinera: Idò en Bevim és un home que té la virtut de beure tota l’aigua que vol, no en beu un o dos tassons sinó que es pot beure tota l’aigua d’un torrent!! Per això li diuen Bevim, perquè beu molt.
Germans: I sabeu on el podem trobar?
Madò Aina Molinera: Mirau, jo vos en donaré més entresenyes. Primer de tot heu d’agafar el camí de na Pontons i arribareu a Lluc. En esser allà, heu d’anar fins a les porxeres i hi trobareu un homenet vell que hi guarda la seva somera i vos explicarà com trobar el pastor de la Font Cuberta, perquè ell és l’únic que sap a quin lloc i a quina hora podeu troabr en Bevim.
Germans: Oh! Moltes gràcies madó Aina Molinera! Anirem a cercar en Bevim!

Els dos germans tot d’una explicaren la feta als seus pares, padrins, amics i mestres; i tots junts decidiren que era hora d’emprendre aquella aventura a la recerca d’en Bevim.

 

Al bell punt de la mitjanit, tot els nins i nines de 10 anys de Sant Llorenç agafaren ñes seves bicicletes i partiren pel camí de na Pontons, varen pedalejar tota la nit i tot el dia; estaven cansats però plens d’il·lusió per trobar en Bevim.

Arribaren al Santuari de Lluc i es dirigiren cap a les porxeres i allà, assegut entre les plantes aromàtiques, trobaren el vellet que guardava la seva somera.

Nins i nines: Bon dia vellet! Que ens podeu dir on podem trobar el pastor de la Font Coberta?
Vellet: Bon dia! Clar que sí! Agafau aquell camí i mirau sempre cap endavant i, ben aviat, sentireu com lladre el ca del pastor de la Font Coberta. És cap allà que heu d’anar!

I així com els va dir  el vellet ho varen fer. Arribaren a la Font Coberta i allà varen veure el pastor, que pasturava les ovelles i li demanaren on podien trobar en Bevim. Aquell pastor i els va dir:

Nins i nines: Bon dia pastor! Què mos podeu dir on podem trobar en Bevim, que el necessitam?
Pastor: Bon dia! Clar que sí! Anau fins a l’embassament del Gorg Blau (on es guarda tota l’aigua quan plou), devora les cases d’Almallutx i esperau perquè qual el gall canti en Bevim es despertarà i s’atracarà per berenar. Acostau-vos-hi i parlau-li baixet. perquè no li agrada que li cridin!

Tots els nins i nines deixaren les bicicletes i caminaren pel camí que els havia dit el pastor (tris-tras) fins que, a la fi, arribaren al Gorg Blau, devora les cases d’Almallutx.

I quan varen sentir el quicquiriquic del gall, veren com en Bevim s’atracava a l’aigua i… glu, glu!!

Aquells nins i nines no havien vist mai ningú que begués tanta aigua i, astorats, varen dir…

Nins i nines:

Aquest home
amb la boca badada
s’empassa tota l’aigua
d’una glopada!

Quan en Bevim els va sentir, es va aturar de beure, es va girar i va veure tots els llorencins i llorencines amb les cares astorades i els va dir…

Bevim: Bon dia!
Nins i nines: Bon dia! Vosaltres deveu ser en Bevim!!, On vos posau tota aquesta aigua que vos beveu?
Bevim: Me l’enviï i no m’importa saber on va! I vosaltres, qui sou i s’on veniu?
Nins i nines: Nosaltres venim de Sant Llorenç des Cardassar, un poble del Llevant de Mallorca. Nosaltres també tenim un gorg, però molt més petit, el gorg de les Planes, el coneixeu?
Bevim: No! Jo sempre he viscut per aquestes terres de la serra de Tramuntana! En el Gorg Blau és l’únic lloc de Mallorca que hi ha molta d’aigua tot l’any per a beure! Contau-me coses del poble!
Nins i nines: Idò el nostre poble és a la serra de Llevant, tenim les muntanyes de Calicant que, quan plou, agafen molta aigua, l’aigua passa pel gorg de les Planes…. i llavors l’aigua passa pels torrents del nostre poble. Però l’octubre passat va ploure moltíssim i va fer moltes destrosses al poble, i ara la gent, cada vegada que plou, està molt espantada perquè tenim por que torni la torrentada! Fins i tot els nins i nines tenim por de jugar pel carrer!
​Bevim: Ja ho val! No m’agrada gens que vos hagi passat això! Mirau, jo vos vull ajudar i per això podem fer un pacte. Quan em necessiteu, vendré al vostre poble i me beure tot l’aigua que no pugui agafar el torrent; només heu de dir aquestes paraules màgiques…. i són màgiques perquè només jo les puc sentir, encara que sigui molt enfora:

Per fat i fat
Bevim, bevam
veniu que vos necessitam!