X

Una altra torrentada: imprevisible a curt termini; inevitable amb els anys

Actualment no només s'ha ocupat l'espai que l'aigua reclama, també s'ha modificat el comportament de les revingudes amb un canvi dels usos del sòl

09/10/2019

Una altra torrentada: imprevisible a curt termini; inevitable amb els anys

Vídeo: Les possibles conseqüències d'una torrentada a Palma.

És previsible una inundació?

No és possible avui en dia preveure el lloc i l’hora exactes d’una precipitació catastròfica. I encara que la previsió meteorològica pogués ser tan precisa com per anunciar-la, no pot pronosticar quina serà la resposta d’un torrent concret a la ploguda. Les revingudes són un fet mixt, meteorològic i hidrològic, controlat per processos que no sempre són senzills de pronosticar.

La pluja és, efectivament, el factor determinant en les crescudes sobtades d’un torrent. Els 257 litres acumulats a Sant Llorenç l’any passat poden ser una referència per entendre la magnitud de la revinguda. Però no sempre una ploguda abundosa implica torrentades. El febrer de 2018 caigueren fins a 400 litres en poc més de 24 hores a Escorca sense causar cap inundació. Una torrentada no depèn exclusivament de la quantitat final de pluja, sinó de com plou (la intensitat) i on ho fa. La naturalesa geològica, de la qual depèn la capacitat d’infiltració de l’aigua, és important. Hi ha terrenys impermeables com les argiles, sobre els quals l’aigua corre amb més facilitat. En depèn també l’assaonament de la terra, i per tant de les plogudes en dies anteriors.

No tots els torrents tenen la mateixa manera d’evacuar l’aigua. Aquesta és funció de les característiques geològiques i geomorfològiques de la conca de drenatge, la distribució dels afluents, que poden per exemple concentrar l’escorrentia en un punt concret i del mateix llit.

Finalment, l’ocupació humana també modifica el comportament d’una revinguda. Una variable també difícil de modelitzar. Les àrees urbanes són pràcticament impermeables i el clavegueram aboca normalment a un torrent. El temps que transcorre entre la ploguda i la torrentada és menor i la punta de la revinguda és més important en una conca urbanitzada.

El risc d’inundació

Una torrentada és un fet natural, recurrent en climes mediterranis com el nostre i, per tant, inevitable a la llarga. El torrent té un espai no sempre definit o recognoscible, amb una llera, normalment marcada, per on circula l’aigua en cas de revinguda ordinària. En cas de torrentades extraordinàries el llit no basta, l’aigua vessa i ocupa les àrees pròximes. Hi ha un seguit de geomorfologies que complementen el llit principal: són les àrees inundables.

Són terrenys normalment planers, fèrtils i amb l’aigua com a recurs pròxim. Són un atractiu i l’ocupació humana d’aquestes zones és ancestral arreu del món.

A Balears la majoria de nuclis urbans tradicionals se situa a les parts elevades, lluny dels llits i zones inundables. Ara, la pressió humana i urbana ha augmentat notablement. La població ha augmentat. També ho ha fet el nombre de visitants. Les Illes preturístiques no són les actuals, també quant al risc potencial associat a les inundacions. Els pobles s’han engrandit, s’han creat noves urbanitzacions i la xarxa de comunicacions s’ha multiplicat. En general, no només s’ha ocupat l’espai que l’aigua reclama, encara que només ho faci de tant en tant. També s’ha modificat el comportament de les revingudes amb un canvi dels usos del sòl. En casos extrems fins i tot s’ha intervingut el mateix llit del torrent, modificant-lo o desviant-lo. En definitiva, ha canviat el grau d’exposició al risc.

Imprevisible a curt termini; inevitable amb els anys

Una inundació resulta imprevisible a curt termini però esdevé inevitable amb els anys. Si bé la ciència no pot afinar en quin moment s’inundarà un torrent en concret, és inevitable pensar que en qualque moment la precipitació serà torrencial i les àrees inundables s’inundaran.

Els episodis extrems s’estudien i classifiquen segons els períodes de retorn, això és en funció de la seva recurrència en el temps, normalment expressada en anys i entesa com la probabilitat d’ocurrència en un període de temps determinat. Un període de retorn de 50 anys indica que en aquest espai temporal el fet extrem pot repetir-se almenys en una ocasió.

En ser inevitable la inundació alhora que impossible de preveure amb un temps prudent, és necessària l’adaptació i la prevenció a fi de minimitzar el risc. Les infraestructures, com ara ponts o construccions situades en l’àrea d’influència d’un torrent, estan pensades per suportar revingudes segons un període de retorn determinat. També hi estan els llits dels torrents que al seu pas per zones urbanes han estat desviats encimentats o eixamplats, com el cas del torrent de ses Planes al seu pas per Sant Llorenç, modificat després de les inundacions del 1989.

Adaptar-se a les circumstàncies en funció d’un període de retorn pot ser útil, però mai una certesa d’encert. Per calcular-los és necessària una sèrie llarga d’observacions climàtiques del lloc en qüestió a fi de registrar-ne les principals característiques i sobretot el seu comportament extrem. La durada i la fiabilitat de les mesures d’aquesta sèrie és important. Però, per llarga i acurada que sigui, mai no pot aconseguir establir amb total certesa, els límits del clima. Això sense tenir present que el clima està sotmès a canvis tant en el moment de la presa de les dades com en el futur pronosticat.

Sant Llorenç i el canvi climàtic

Els extrems relacionats amb el clima, com ara les plogudes torrencials, ocorren sempre. Fins i tot en un clima no sotmès a canvis. La ciència no pot atribuir exclusivament al canvi climàtic un fet puntual però afirma que una de les seves manifestacions més evidents és precisament sobre els extrems, fent-los més probables. La catàstrofe de Sant Llorenç no pot atribuir-se en exclusiva a un clima que ja ha canviat respecte de la mitjana del segle passat, però és consistent amb el que planteja la ciència com a escenari de futur: extrems més recurrents.

Si l’escenari anunciat per la comunitat científica assenyala que esdeveniments similars seran més recurrents en un futur pròxim, la perillositat augmenta. Si també ho fa la nostra exposició, el risc es multiplica. Una situació catastròfica té un component natural, per ara imprevisible però inevitable, però també una component humà modificable i adaptable sobre la qual convé treballar.

09/10/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris