‘El Mallorca posa de genolls el Madrid’, per Tolo Ramón

L'anàlisi de Tolo Ramon del partit del Mallorca contra el Madrid.

/RCD Mallorca.

Jugar contra el Reial Madrid és jugar contra la màxima dificultat possible. La qualitat de cada posició és un fet inqüestionable que s’ha de minimitzar de forma categòrica. La diferència és tan abismal que s’ha de jugar molt bé, sense cometre errors, i també tenir un punt d’estrella als moments àlgids. I el Mallorca va signar un encontre rodó. Feina fins a l’extenuació, ordre tàctic i finalització a guanyador.

Vicente Moreno tornà a confiar en els seus. Però, a més, va estar encertadíssim en les seves decisions de partits. L’embut del mig del camp va partir el Madrid en tota la seva elaboració. Febas, Baba i Salva Sevilla, amb la col·laboració de Dani Rodriguez, ofegaren el mig del camp blanc. Situacions de superioritat numèrica per part vermella varen treure els colors a un Isco desaparegut.

El canvi de posició de Gámez reforçant el perfil dret serví per neutralitzar Vinicius. Després Lumor va fer allò mateix pel seu cantó. Menció especial mereix Lago Junior. Va fer un golàs i va ser fonamental per exposar al límit Odriozola fins que, fins i tot, li va treure l’expulsió.

El Madrid beu dels atacs ràpids i dels contraatacs. Però el Mallorca evità l’intercanvi de cops i va igualar el talent amb esforç. Va treure aigua durant tot l’encontre i les pèrdues de pilota a zona de risc pràcticament no van existir.

Guanyar el Madrid té un mèrit extraordinari i convé posar-ho en valor. Aquesta bombolla d’autoestima servirà per afrontar uns pròxims compromisos que tindran una importància més gran.