Els principals reptes del futur Govern: pactes, pressupostos i finançament autonòmic

Catalunya, el Brexit i la desacceleració econòmica són altres dels fronts oberts a tractar l’endemà dels comicis

Imatge d'arxiu. /EFE

Tota la informació de les eleecions generals del 10N

Amb les enquestes a la mà no sembla senzill que les eleccions del diumenge 10 de novembre facilitin el desbloqueig que ha impedit la formació d’un Govern a Espanya.

Però malgrat les dificultats, els principals partits reconeixen la necessitat d’aconseguir una solució urgent, i aquest és el seu principal repte per a l’endemà dels comicis.

Si ho aconsegueixen, arribarà l’hora d’altres reptes, els d’un nou Executiu amb molts fronts i, entre ells, diversos desafiaments urgents i ineludibles.

Catalunya

Ara com ara la normalització de la situació a Catalunya és l’objectiu més anhelat pels partits, però existeix el convenciment que les posicions dispars enterboleixen l’esperança d’aconseguir-la a curt termini.

Es xerra molt de diàleg, hi ha veus que proposen recórrer de nou a l’article 155 de la Constitució, unes altres que anhelen el rescat de competències i les que, des de l’independentisme, reclamen l’amnistia dels líders per a canalitzar la crisi.

Uns nous pressupostos

Ara com ara continuen vigents els pressupostos generals de l’Estat per al 2018 signats pel ministre Cristóbal Montoro.

El bloqueig polític ha impedit que prosperessin els presentats per Pedro Sánchez, però els desafiaments econòmics necessiten uns nous comptes.

Falta concretar polítiques com les de caràcter fiscal i social que es volen aplicar i les intencions per a encarar la revolució tecnològica.

Però, a més, l’estabilitat econòmica i per tant política que suposaria una majoria parlamentària que avalés un nou text pressupostari hauria de servir per a afrontar amb més determinació un altre dels reptes immediats: la desacceleració de l’economia.

La desacceleració econòmica

Les dades ja constaten aquesta anunciada desacceleració, i el ritme de creixement o el de la creació de llocs de treball són l’exemple que els vaticinis s’estan complint.

Malgrat això, es pensa que aquesta desacceleració afectarà menys a Espanya que a altres països. De moment, els agents econòmics no preveuen una nova crisi, massa pròxima a la darrera, sense saber encara si ha acabat del tot o no.

Intentar evitar-ho ha d’estar entre les prioritats del Govern que sorgeixi de les urnes el 10N, i per a això hi ha pendents reformes estructurals que encoratgin l’eficiència econòmica i la competitivitat.

El Brexit

El Ministeri d’Economia triat tendrà molta feina amb la gestió de les conseqüències econòmiques per a Espanya de la sortida del Regne Unit de la UE.

La situació dels espanyols residents a Regne Unit i dels britànics a Espanya, els fluxos comercials, l’especial repercussió en la zona del Camp de Gibraltar i els efectes en serveis financers o transport aeri són algunes de les àrees especialment sensibles i importants.

Finançament autonòmic

El finançament autonòmic, la reforma del qual està pendent des de 2014 ,és una prova més de la transcendència dels deures econòmics del futur Govern. Lligada a l’aprovació d’uns nous pressupostos, aquest nou finançament és una demanda històrica reiterada de les Illes Balears.

Amb missatges d’asfíxia en els comptes autonòmics del Govern de Francina Armengol, els treballs haurien de desembocar en un nou model que difícilment acontentarà totes les parts.

Aprendre a pactar

Les majories absolutes semblen haver desaparegut del tot del panorama polític espanyol i això obligarà previsiblement al fet que, una vegada aconseguida una investidura, la posterior activitat legislativa hagi d’aconseguir el suport de diversos partits perquè pugui prosperar.

Un pacte estable de legislatura, acords puntuals, una geometria variable a l’hora de votar cada iniciativa: aquestes són algunes de les opcions en un ampli ventall de possibilitats.

L’aritmètica diu que toca tornar a aprendre a pactar.