196 dies després, els ciutadans tornen a les urnes

Les eleccions generals d'aquest diumenge signifiquen la segona repetició electoral consecutiva i les quartes eleccions a Espanya en quatre anys

Per explicar com s’ha arribat a aquest punt, ens hem de remuntar a dia 28 d’abril. Aquest va ser el resultat electoral. El PSOE va guanyar les eleccions amb 123 diputats, el seguia el PP amb 66, Ciutadans amb 57 i Unides Podem amb 42.

Passades les eleccions autonòmiques i municipals del 26 de maig, es va posar en marxa el mecanisme per elegir un nou president. Pedro Sánchez assolí la responsabilitat d’intentar formar Govern i així li ho va comunicar al rei Felip sisè en la primera ronda de consultes que es va dur a terme els dies 5 i 6 de juny.

Les formacions polítiques tenien fins al 25 de juliol per negociar un pacte. El Partit Socialista i Unides Podem intentaren fins al darrer moment arribar a un acord que no va prosperar i Pedro Sánchez no va reunir els suports necessaris per a ser investit president. Començava el compte enrere de dos mesos, segons estableix la Constitució, per a una nova investidura o la dissolució de les Corts.

Després d’un estiu d’estira-i-arronses entre el PSOE i Unides Podem, Sánchez no va aconseguir assegurar el suport de la formació morada ni tampoc les abstencions del PP i Ciutadans. La nova roda de consultes amb el cap de l’Estat dels dies 16 i 17 de setembre va acabar sense candidat a la investidura.

Finalment, dia 24 de setembre Felip Sisè va signar el Decret de Dissolució de les Corts i la convocatòria d’unes noves eleccions.

Jornada de reflexió del 10-N
Així es fa el repartiment de diputats i senadors a Espanya