La Cimera del Clima Madrid és la més llarga dels darrers 25 anys

La ministra xilena Carolina Schmidt va celebrar un plenari informal la mitjanit del dissabte assegurant que vol arribar a un acord "consensuat" i "realment ambiciós"

Manca d’acord a la Cimera del Clima que avui viu una jornada extraordinària per intentar consensuar una declaració conjunta. Les negociacions no avancen.

La XXV Conferència de les Parts de la Convenció de l’ONU sobre Canvi Climàtic (COP25) és la més llarga dels 25 anys d’història d’aquestes cites. Malgrat que, com és habitual, el seu tancament estava previst el divendres 13 de desembre les maratonianes reunions continuen des de llavors per tractar d’aconseguir un acord que de moment no ha arribat.

Més enllà de les 06.30 hores d’aquest diumenge 15 de desembre, la pròrroga d’aquest Cimera, sota Presidència xilena però celebrada a Madrid, s’ha convertit en la més llarga de tots els temps. D’aquesta manera, li lleva el dubtós mèrit a l’anterior cita més llarga, la de Durban el 2011.

La ministra xilena Carolina Schmidt va celebrar un plenari informal la mitjanit del dissabte assegurant que vol arribar a un acord “consensuat” i “realment ambiciós”, i va reclamar l’ajuda de la ministra en funcions de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per  desencallar tots els assumptes que segueixen empantanats, a excepció de l’Article 6 de l’Acord de París (mercats globals de carboni), que va assegurar que duria personalment.

Tot i l’obstinació, han tornat a incomplir-se les previsions de la Presidència, que esperava celebrar un nou plenari informal cap a les 03.30 hores de la matinada i obrir el plenari final a partir de les 05.00 hores. Ni l’un ni l’un altre ha arribat a produir-se i el plenari final s’ha reprogramat per a les 08.00 hores aproximadament. I és que les negociacions han continuat sent “complicades” al llarg de la nit.

Després del plenari informal, la Presidència ha fet públiques noves propostes de text que urgeixen a les parts, en relació a l’ambició climàtica, a considerar la bretxa actual entre els esforços i objectius climàtics de l’1.5/molt per sota dels 2 graus quan comuniquin o actualitzin els seus compromisos el 2020 al mateix temps que requereix informes sobre noves promeses abans de les COP26 de Galsgow.

També recull d’alguna manera les demandes de la Xina, l’Índia, el Brasil i Sud-àfrica, que reclamaven que els països rics facin una avaluació del nivell de compliment dels compromisos adquirits en el període anterior a l’Acord de París (pre20/20), en establir la celebració de sessions en 2020 i 2021 i requerir informes sobre aquest tema.