Dos físics mallorquins creen una plataforma per predir la mortalitat del Covid-19 amb models estadístics

Els models parlen d'una forquilla d'entre 2.000 a 15.000 morts per coronavirus en un període de 30 a 60 dies a Espanya

Eduardo Parra ( Europa Press)

Dos físics mallorquins han creat una plataforma que, mitjançant models estadístics, intenta predir la possible mortalitat que tindrà la pandèmia de coronavirus (Covid-19) a diferents països del món, entre ells Espanya.

Es tracta de Xisco Jiménez i Miquel Oliver, actualment residents a Alemanya. Han format part del grup IAC3 de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i van participar en la detecció d’ones gravitacionals que va merèixer en 2017 un Premi Nobel.

Oliver ha insistit que no són epidemiòlegs, i que el que estan fent és un “exercici didàctic” durant la quarantena, intentant aplicar els seus coneixements de física a aquesta matèria.

A la seva plataforma, els físics expliquen per què el creixement de la pandèmia no pot ser exponencial, és a dir, que la capacitat de propagació del virus és limitada i no pot créixer indefinidament. “Ens vam adonar del creixement que estava havent-hi i del poc enteniment que hi havia en la població general”, ha explicat Jiménez.

Els dos científics mallorquins van decidir aplicar models coneguts sobre les dades de diversos territoris per predir la possible evolució de la pandèmia. La seva plataforma utilitza dades del catàleg del Systems Science and Engineering(CSSE) de la Universitat John Hopkins i inclou prediccions per a Espanya, la Xina, Itàlia, l’Iran i França.

Amb aquests models, que s’expliquen amb detall a la seva pàgina web, van aconseguir un rang de prediccions -des de l’escenari més optimista al més pessimista-, així com possibles terminis d’estabilització de la pandèmia.

Una forquilla d’entre 2.000 i 15.000 defuncions  

En aquest sentit, actualment el model parla d’una forquilla d’entre les 2.000 a les 15.000 defuncions per coronavirus a Espanya, en un període d’entre 30 a 60 dies. No obstant això, els físics insisteixen que l’escenari “és molt canviant” i “requereix d’una anàlisi diària”. “Com més a prop estiguem del punt d’inflexió, més fiables seran les prediccions”, ha aclarit Oliver.

Segons expliquen, les dades d’Itàlia són un element clau per al pronòstic ja que “en certa manera” està servint de “avançada”. En virtut del model logístic elaborat, “Itàlia hauria d’estar arribant al seu punt d’inflexió” -en el qual comencin a decaure, de manera consistent, les defuncions- i Espanya “probablement s’enfronta a la cota més baixa de la forquilla”, d’unes 2.000 a unes 5.000 defuncions en els pròxims 30 dies.

No obstant això, tots dos han recalcat que aquests models varien d’un dia a un altre i estan subjectes a un important soroll estadístic, per la qual cosa demanen interpretar aquestes dades amb precaució.

La importància de la quarentena 

En el context actual, els dos físics consideren “absolutament rellevants” les mesures adoptades per frenar l’expansió del virus i demanen conscienciar la població sobre la importància de “quedar-se a casa”.

“Sí que s’està començant a veure cert alentiment a Itàlia, i el mateix passa a Espanya respecte a dies anteriors”, ha raonat Jiménez, que ha afegit que “l’única manera de mantenir-se” en aquesta tendència és persistint en les mesures de “confinament i reducció de la interacció social”.

Nombrosos físics de tot el món estan impulsant iniciatives similars i publicant-les en comunitats científiques online, com han fet Jiménez i Oliver.