X

Desenes d’aficionats participen a la Marató Ornitològica des del confinament

La iniciativa organitzada per la Societat Espanyola d'Ornitologia ha aixecat l'interès de centenars de persones a tot l'Estat

19/04/2020

Desenes d’aficionats participen a la Marató Ornitològica des del confinament

Aquest mes i mig de confinament ha estat ben feixuc de dur per a molts de ciutadans, però n’hi ha que han sabut treure’n partit: són els aficionats a l’ornitologia, que sense sortir de ca seva, han tengut tot el temps del món per captar les millors imatges dels ocells que tenim al nostre voltant i dels quals, quan l’activitat frenètica ens menja, no solem gaudir. Aquest cap de setmana, la Societat Espanyola d’Ornitologia ho celebra amb la seva primera marató confinada.

El dia a dia poques vegades ens deixa gaudir dels sons i les imatges de la natura. Com la d’aquest puput, ben xalest a Biniali. És una de les imatges captades per Patrick Moussa. Forma part d’un grup d’ornitòlegs de Mallorca que aquests dies estan ben ocupats. Com en Miquel Vallespir, de Llubí, que amb la seva càmera gaudeix de retratar la bellesa natural: una cadernera que sembla que estigui posant a càmera. Un falcó pelegrí volant. O la immensitat de les ales d’una milana. En Juanjo Bazán ha captat un xoriguer en mode descans, i també en ple vol. En Jason Moss ha trobat a Felanitx una altra varietat: capsigranys. Papamosques.O un ull de bou siulador. I a l’altra banda de Mallorca, a Santa Ponça, en Javi Quintana tant ens mostra un tallarol capnegre a una branca, com una tórtora turca a una barana, a una terrassa com la que estan molts d’aquests fotògrafs confinats. Vos estam mostrant molts d’ocells, però això vol dir que ara n’hi ha més, perquè està tot aturat?

I aquesta és la gràcia i el repte de la Marató de la Societat Espanyola d’Ornitologia: fer del confinament una forma d’art. Sense sortir de casa, o de fora vila. I gaudir de la calma i la tranquil·litat de l’observació d’ocells, d’escoltar el seu cant, captar la seva essència amb una imatge. A Biniali, a Llubí, a Son Roca o allà on ens trobem. En definitiva, aprofitar aquesta pausa forçada a les nostres vides per agafar forces i que, un pic torni la normalitat, ningú no oblidi que la bellesa de la naturalesa sempre és aquí, amb nosaltres: només ens hem d’aturar, respectar-la, i gaudir-ne.

19/04/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris