Setmana 5 de confinament: el redescobriment dels veïnats

Després de 36 dies tancats a casa, hem recuperat una espècie que a molts pobles i ciutats semblava en perill d'extinció: els veïnats simpàtics

La cinquena setmana de confinament va començar amb un dilluns de Pasqua sui generis. Menys mones de Pasqua i cap pancaritat. Va coincidir que se celebrava el dia internacional de les besades i, és clar, això va fer que fins i tot la persona més seriosa s’estovàs. Potser fos per això que el cap de l’Estat Major de la Defensa, Miguel Ángel Villarroya, es va referir al coronavirus com “el nostre virus estimat”.

Qui hagués dit que la Síndrome d’Estocolm també la provocaria un virus. O que seria un virus qui no deixaria sortir la gent més enllà dels balcons. El fet d’estar més temps a casa també fa que hi hagi més temps per pensar en les coses que van quedar al tinter abans de quedar tancats a casa.

“Hauria anat a veure la família”, “hauria anat a la platja”, “me n’hauria anat de festa”, “hauria anat a un bon restaurant”. Són els anhels del passat que no vam tenir. Uns anhels que es convertiran en desitjos per quan acabi el confinament.

Però la dolce vita també la podem gaudir a casa. Per exemple, hem redescobert una espècie que a molts llocs semblava en perill d’extinció: els veïnats simpàtics. Com un grup de cinc joves de Palma que animen cada vespre el carrer d’Antoni Marquès i fan ballar els veïnats de totes les edats i els llegeixen dedicatòries. O com uns residents al carrer del 31 de Desembre, també a Palma, que cada vespre treuen els altaveus al balcó per ballar amb l’altre costat del carrer.

No hi ha discoteques obertes, però la festa, que no falti. Ni els aplaudiments. Ni els veïnats.