Setmana 6 de confinament: l’hora de ballar contra l’ansietat

Els que romanen a casa aprofiten per aprendre coses noves. Però quan arriba l'ansietat, cadascú té la seva fórmula per gestionar les emocions i, per exemple, hi ha qui opta per gaudir de la música

La perplexitat amb què el metge Fernando Simón responia a un periodista és un símptoma que els dies no només passen, sinó que també pesen. “Ja duim cinc setmanes confinats”, responia el passat dilluns el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries.

Però ara ja són sis setmanes. És cert el tòpic que el temps passa volant, tot i que aquests dies es fan lents. I tot s’hi val per passar el temps. Com, per exemple, jugar al bingo. Així ho fan uns veïnats de tres adossats de Palma, que van aprofitar per fer germanor entre gintònics, gel hidroalcohòlic i cartrons de bingo.

La gran notícia de la sisena setmana d’aïllament és que els infants ja poden sortir al carrer. Han passat de mirar per la finestra a córrer per l’altra banda del vidre. En canvi, els adults… ens conformam amb manco. “Encara sort que puc anar a treballar”, diu qui encara té feina. És el privilegi de sortir unes hores de casa i interactuar amb altres humans. O pot ser l’alienació del treball a l’era moderna, un concepte que potser permetria una revisió de l’obra de Karl Marx.

En canvi, els que romanen a casa aprofiten per aprendre coses noves, com per exemple fer esport a la sala d’estar, tocar la guitarra, llegir més aviat, idiomes, cosir… Però quan les parets de la casa se’ns cauen a damunt i arriba l’ansietat, cadascú té la seva fórmula per gestionar les emocions.

Hi ha qui opta per ballar. I és que ballar és una molt bona forma d’animar-se. Si no, que els ho diguin als veïnats de Consell, que el dissabte vespre ahir varen celebrar la Fira d’Abril des dels portals. O als veïnats de Son Dameto, a Palma, que han xalat a ritme de Paquito el Chocolatero. O als de la Vileta, que van optar per les sevillanes. Perquè, amb un poc de música, el confinament passa millor.