X

El PIB s’enfonsa un 5,2%, la pitjor caiguda dels darrers 50 anys

El Govern espanyol preveu un enfonsament del PIB del 9,2% enguany i una taxa d'atur que s'elevarà al 19%

01/05/2020

El PIB s’enfonsa un 5,2%25, la pitjor caiguda dels darrers 50 anys

Variació trimestral del PIB durant el primer trimestre del 2020 (Font: EP Data- INE)

La caiguda del PIB durant aquest primer trimestre del 2020 ha estat la pitjor dels darrers 50 anys. Així ho indiquen les xifres de l’INE que registren un enfonsament del PIB del 5,2% durant els primers tres mesos de l’any. I és que si es rastregen les sèries de PIB trimestral de l’INE, no es troba una dada pitjor en l’últim mig segle. Supera fins i tot la caiguda de la crisi financera del 2009 que va registrar un descens del 2,6%.

Però les previsions anuals encara són més pessimistes. El Govern preveu un enfonsament del PIB anual del 9,2% i una taxa d’atur que s’elevarà al 19%. Ara bé, per a 2021 s’estima un repunt del 6,8% el 2021 i un descens de la taxa d’atur al 17,2%.

Així ho ha anunciat la vicepresidenta tercera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, en roda de premsa en Moncloa que ha presentat el nou quadre macro i el Pla d’Estabilitat 2020, on ha destacat que la recuperació serà en forma de ‘V’ asimètrica, amb un descens molt pronunciat i una recuperació més gradual.

La contracció econòmica és conseqüència de l’enfonsament del consum a les llars (8,8%) i de l’enfonsament de la inversió (25,5%) i les exportacions (27,1%), segons ha explicat la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño.

Calviño ha indicat que es tracta d’unes estimacions “prudents”, en un context “molt complex”, on el Govern espera una caiguda “molt intensa” del PIB a curt termini i amb una pendent “molt negativa i molt pronunciada”, amb el major impacte durant el segon trimestre i una recuperació posterior.

Aquesta recuperació serà “més gradual i amb un pendent més suau”, amb una “gradual recuperació” durant el segon trimestre i es preveu que hi hagi un “fort creixement” durant el 2021, amb una augment de l’activitat del 6,8%.

La inversió enguany es desplomarà un 25,5%, però es recuperarà amb un creixement del 11,6% l’any vinent; d’altra banda, les exportacions i les importacions retrocediran el 2020, amb una caiguda del 27,1% i del 31%, respectivament. En canvi, el 2021 les exportacions creixeran un 11,6% i les importacions, un 9,3%. En conseqüència, el PIB nominal caurà un 10,1% enguany, però avançarà un 8,7% l’any vinent.

Calviño ha indicat que es tracta d’unes previsions “avalades” per la AIReF i han tingut en compte la “brusca contracció” del PIB mundial i el de la zona euro, d’acord amb les estimacions del Fons Monetari Internacional (FMI).

“L’economia espanyola estava creixent per sobre de la mitjana de la zona euro (…), però el xoc inesperat de la pandèmia ha suposat una fi abrupta a aquest positiu creixement i l’escenari ha canviat per complet”, ha indicat Calviño.

MESURES DEL GOVERN ESPANYOL PER FER FRONT A LA CRISI:

El programa d’Estabilitat i el Pla nacional de Reformes remès ahir a la nit per l’Executiu a Brussel·les, que s’ha presentat aquest divendres preveu adoptar mesures per reforçar el sistema sanitari, protegir a les famílies i dotar de liquiditat a les empreses i autònoms, que suposaran un increment “important”, “temporal i necessari” de la despesa pública, fins al 51,5% del PIB, amb 10 punts percentuals més que l’any passat, fins als 576.714 milions d’euros.

El Govern ha xifrat en 138.923 milions d’euros l’impacte de les mesures preses per combatre el COVID-19 i ha detallat el cost d’algunes de les principals iniciatives, com els 17.894 milions pels canvis en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTE).

Pel que fa a  les previsions macroeconòmiques, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha detallat que les principals mesures de despesa sumen 28.403 milions. Entre elles:

– 1.400 milions d’un crèdit extraordinari per al Ministeri de Sanitat

– 2.867 milions per actualitzar els lliuraments a compte de les comunitats

– 17.894 milions de despeses relacionades amb els ERTE

– 1.355 milions per a baixes laborals d’aïllament considerades accidents laborals

– 104.400 milions d’euros per a mesures de liquiditat amb la línia de 100.000 milions de l’ICO per a pimes i autònoms

D’altra banda, el govern espanyol ultima una sèrie de mesures per fer front a la crisi de la Covid-19, algunes de les quals es preveuen aprovar a partir de juny:

– Ajornament dels impostos per a les empreses amb menys múscul financer en les factures de febrer i març

– S’agilitzaran els expedients de les empreses que es basin en una caiguda de la demanda

– Creació d’un nou instrument per a programes de suspensió temporal de feina similar als ERTES

– Reforma tributària: es creen dues noves línies impositives per obtenir més liquiditat

– Emissions de deute amb costos de finançament reduït per fer front a les necessitats de liquiditat

– Mecanisme de MEDE per a finançar la despesa sanitària, tan directa com indirecta, relacionada amb la prevenció i la cura

– Mesures per a la lluita contra el frau fiscal

Nadia Calviño ha reiterat la necessitat d’un fons de recuperació econòmica d’àmbit europeu i ha insistit que “la crisi no és nacional és global”. La ministra ha explicat que els països més afectats per la Covid-19 són Espanya i Itàlia que són també els que patiran la pitjor caiguda econòmica.


Consulta aquí el programa d’Estabilitat i el Pla nacional de Reformes

01/05/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris