Un gen vinculat a la demència duplica el risc de patir COVID-19 greu

Els científics han trobat un alt risc d'infecció greu entre aquelles persones d'ascendència europea que tenen dues còpies defectuoses del gen APOE (denominat e4e4)

/EFE.

Tenir un gen “defectuós” relacionat amb la demència duplica el risc de desenvolupar una COVID-19 greu, segons un estudi a gran escala realitzat per investigadors de la Universitat d’Exeter (Regne Unit) i la Universitat de Connecticut (Estats Units).

En concret, els científics han trobat un alt risc d’infecció greu per coronavirus entre aquelles persones d’ascendència europea que tenien dues còpies defectuoses del gen APOE (denominat e4e4).

Una de cada 36 persones d’ascendència europea té dues còpies defectuoses d’aquest gen, i se sap que això augmenta el risc de patir la malaltia d’Alzheimer fins a 14 vegades, expliquen els científics en un comunicat de la Universitat d’Exeter, en el qual assenyalen que també augmenta el risc de malalties cardíaques.

Ara, l’equip d’investigació ha descobert que ser portador d’aquestes mutacions genètiques duplica els riscos de la COVID-19, fins i tot en persones que no han desenvolupat les citades malalties; els resultats es publiquen a la Journal of Gerontology: Medical Science.

Igual que altres científics, aquest equip d’investigació ja havia constatat que les persones amb demència tenen més probabilitats de contreure la COVID-19 greu i, entre les explicacions, hi podria estar relacionada l’exposició a l’alta prevalença del coronavirus a les residències de majors o centres de cures.

No obstant això, aquest nou treball identifica que un component genètic també pot estar en joc.

En concret, l’equip ha detectat que les persones amb el genotip APOE e4e4 tenien el doble de risc de desenvolupar la COVID-19 severa, comparat amb aquells amb la forma comuna e3e3 del gen APOE.

Els investigadors han utilitzat dades de l’estudi Biobanco de Regne Unit, que recull informació de salut i genètica de 500.000 persones.

Chia-Ling Kuo, de l’Escola de Medicina d’Universitat de Connecticut, resumeix que es tracta d’un “resultat emocionant perquè ara podríem ser capaços d’assenyalar com aquest gen defectuós causa la vulnerabilitat”.

“Això podria conduir a noves idees per als tractaments”, apunta Kuo, qui indica que també és important perquè demostra, una vegada més, que l’augment dels riscos de malaltia que semblen inevitables amb l’envelliment podria deure’s en realitat a diferències biològiques específiques.

Això, argumenta, podria ajudar-nos a entendre per què algunes persones romanen actives fins als 100 anys o més, mentre que unes altres sofreixen discapacitats i moren als 60 anys.

Per part seva, David Melzer, que ha dirigirt l’equip, sosté que “l’efecte podria deure’s en part a aquest canvi genètic subjacent, que els fa vulnerables a la COVID-19 i a la demència”.