Lluís Quintana: “Els casos més greus de Covid-19 es donen en els homes majors de 60 anys, però també hi ha raons de caràcter socioeconòmic”

Lluís Quintana Murci, cap del departament d'Evolució Genètica de l'Institut Pasteur de París, ha estat entrevistat aquest dissabte al programa Balears Fa Ciència d'IB3 Ràdio

Lluís Quintana Murci, cap del departament d'Evolució Genètica de l'Institut Pasteur de París

Escolta aquí l’entrevista completa (minut 15)

Lluís Quintana Murci, cap del departament d’Evolució Genètica de l’Institut Pasteur de París, ha estat entrevistat aquest dissabte al programa Balears Fa Ciència d’IB3 Ràdio. Quintana Murci ha estat director d’aquesta institució parisenca entre 2016 i el 2017 i actualment és un dels membres que coordina el Consorci Internacional Covid Human Genetic Efforts, és membre del comitè científic extern de l’IDISBA i compta amb gairebé 200 publicacions científiques.

Un mateix virus, diferents respostes

Lluís Quintana, és un dels membres de coordinació del Consorci Internacional Covid Human Genetic Efforts (dirigit per la Universitat Rockefeller de Nova York), que estudia els mecanismes immunològics de resposta a la infecció viral. En aquest consorci hi ha uns trenta membres que investiguen sobre el coronavirus. Quintana investiga concretament perquè no totes les persones responen de la mateixa manera davant el virus de la Covid-19. “Intentam entendre quins són els factors genètics, de sexe o d’edat o d’altres factors que participen en les nostres diferències cap a la Covid-19”.

L’investigador ha recordat que l’edat i el sexe són determinants, perquè tots els casos greus de coronavirus registrats fins ara són de persones de més de 60 anys i hi ha també molts més homes que dones.

Pel que fa a les poblacions genètiques per ètnies, l’investigador ha dit que hi ha una part que pot ser d’origen genètic, però que també és important les circumstàncies de caràcter ambiental i socioeconòmic.

Als Estats Units, les poblacions que més han patit la Covid-19 són els africans americans, “no s’ha de ser genetista per saber que hi ha diferències socials i socioeconòmiques que participen també en aquestes diferències de contagis”, ha declarat Quintana.

Genotipar la població per fer un confinament més selectiu

Quant a la realització d’estudis genètics massius per tal d’organitzar confinaments més selectius en cas de rebrots o noves pandèmies, Quintana s’hi ha mostrat d’acord. “Si tu saps que una part de la població encara que estigui infectada, no desenvoluparà cap cas greu, el tractaràs d’una manera diferent que les poblacions de més risc”. És el que l’investigador anomena medicina de precisió, que no és altra cosa que intentar estratificar la població depenent del risc que tenen.

De fet, ja hi ha alguns països com Austràlia que ja estan genotipant la població de manera massiva, que està estudiant tota la població entre els 18 i els 25 anys per determinar el risc de diverses malalties.

Quintana ha explicat que això es pot fer, però que és més recomanable fer-ho en països amb poca població, com per exemple Islàndia, un dels països amb més història pel que fa a la genotipificació de la població. “Quan abaixin els preus per genotipar la població potser es podrà començar a contemplar això perquè al final ens farà estalviar doblers a la salut pública”.

Llegir i interpretar els gens serà la medicina del futur?

És la farmacogenètica o la medicina de precisió, però en aquest cas s’aplica el tractament terapèutic, és a dir, “s’intenta donar uns antibiòtics a gens que ja saps que no desenvoluparan efectes secundaris i que seran eficaços”, ha explicat l’investigador de l’Institut Pasteur de París.

La vacuna de la Covid-19

Lluís Quintana ha explicat que pràcticament des de la segona setmana en què es va declarar la pandèmia, un grup molt conegut de l’Institut Pasteur va començar a treballar en la recerca d’una vacuna contra el coronavirus. “És una cursa increïble per veure qui la treu primer, per raons sanitàries evidentment, però tampoc no hem de ser naïfs, per raons econòmiques”, ha assegurat Quintana.

Creus que els turistes ja haurien de poder arribar a les nostres Illes sense restriccions?

Quintana ha dit que en tot cas s’hauria de fer amb totes les mesures de seguretat, mirar la temperatura de manera sistemàtica, etc. “Tot i això, obrir les portes a tothom d’una manera descontrolada, espero que no es faci així, espero que hi hagi un mínim control sanitari”, ha declarat.

La Covid-19 a França

L’investigador resideix a París i ha confirmat que la situació del coronavirus a França està controlada en aquest país tot i que el virus segueix circulant al país. “Crec que les mesures que el govern francès ha pres han estat bastant fructíferes de moment”, ha dit Quintana i ha reconegut que els francesos han estat bastant “dòcils” a l’hora de complir totes les mesures de confinament.

França és el tercer país europeu pel que fa al nombre de morts per coronavirus, amb més de 29.000 defuncions i més de 152.000 casos de Covid-19 confirmats.

El paper de la ciència

Després de la crisi sanitària que hem patit, confiarem més en la ciència? “Jo crec que més, perquè sense la ciència estaríem morts”, ha dit Quintana, que ha constatat que antigament, sense vacunes i sense antibiòtics, l’esperança de vida era molt baixa i el 38% de la població europea moria abans dels 40 anys. “Sense ciència no som res”, ha declarat l’investigador.

Un 20% del seu laboratori treballa sobre la Covid-19 i la resta d’equips treballen en altres línies d’investigació. Lluís Quintana ha explicat que, arran de la Covid-19, institucions privades estan donant subvencions als centres d’investigació perquè treballin sobre el coronavirus.

Escolta aquí l’entrevista completa (minut 15)