X

L’OMS creu que a final d’any ja hi haurà “milions de dosis” de vacunes contra la Covid-19

Segons la cap de científics de l'OMS, Soumya Swaminathan, podria haver-hi una o dues vacunes reeixides a final d'any

19/06/2020

L’OMS creu que a final d’any ja hi haurà “milions de dosis” de vacunes contra la Covid-19

EFE/Archivo

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha informat que espera que a final d’any ja estiguin disponibles “milions de dosis” de vacunes contra la COVID-19, la malaltia que provoca el nou coronavirus i que el 2021 n’estiguin disponibles 2.000 milions més.

Actualment hi ha unes 300 vacunes en assaig i tres ja estan a punt de començar la fase final de les proves amb persones, la de la Universitat d’Oxford, la vacuna RNA de la companyia Moderna i una altra més que s’està desenvolupant a la Xina.

No obstant això, la cap de científics de l’OMS, Soumya Swaminathan, ha avisat que aquesta hipòtesi “no és segura” ja depèn del resultat final dels assajos, si bé ha recordat que l’organisme de Nacions Unides treballa amb aquests supòsits per a l’adquisició, distribució i repartiment just.

“Tinc esperança, sóc optimista, però el desenvolupament d’una vacuna és una tasca complexa, ve amb molta incertesa. El que té de bo això és que tenim moltes vacunes i plataformes perquè, fins i tot si la primera o la segona falla no perdem l’esperança i no ens rendim. Si tenim sort hi haurà una o dues vacunes reeixides a final d’any“, ha detallat l’experta.

Dit això, ha comentat que fer-li arribar aquestes vacunes als qui ho necessitin depèn de qui secundi i inverteixi en el Fons d’Accés Global per a Bovines Covid-19, conegut com a COVAX, un mecanisme proposat per l’aliança GAVI i l’OMS, com a part de la seva iniciativa d’acceleració de vacunes i tractaments contra la COVID-19.

“Només podem fer això si el món s’uneix, si els països s’uneixen i accepten aquest mecanisme. Per tant, estem proposant un marc que podria usar-se per a decidir a qui s’ha de prioritzar. I vaig esmentar que es podria pensar en grups de persones a les quals s’hauria de prioritzar. Com, per exemple, els conductors i els treballadors d’ambulàncies i altres treballadors de la salut, però també la policia, els que treballen en els supermercats, els treballadors de sanejament, aquestes són les persones que estan molt exposades”, ha comentat l’experta.

Així mateix, Swaminathan ha informat que altres persones en risc que també es beneficiarien d’una vacuna són les persones majors i aquells amb hipertensió, diabetis i demència. Els presos, llars d’ancians, fàbriques i barris marginals urbans on s’han identificat brots també han de rebre la vacuna com una prioritat, .

“El model d’innovació avui dia està dominat pel mercat i l’OMS assegura que això afecta la salut pública, ja que no es desenvolupen vacunes per a malalties per a les quals no hi ha un valor comercial. Hem de canviar aquest model i trobar altres maneres de fer recerca i desenvolupament més enfocat en la salut pública”, ha dit l’experta.

No obstant això, ha assegurat que en aquesta pandèmia hi ha hagut una “gran solidaritat” del sector públic i privat, i clarament dels científics de tot món, que han compartit el seu coneixement i les dades públicament i molts dels fabricants de vacunes han dit que els agradaria proveir les vacunes al cost, no per a rebre guanys.

“És per això que el marc de COVAX que estem proposant és per a persones i països, perquè s’uneixin i posin els seus recursos en un mateix lloc, d’aquesta manera es redueix el risc. No sabem quina vacuna de les candidates serà reeixida, així que si tots els països posen els seus recursos en una vacuna que al final no resulta, tindran després molt poc d’on triar, però si posen els recursos en un fons comú que finança a diversos candidats, i d’ells un parell són reeixits, tindran més poder de negociació i un marc per a fer arribar a aquestes vacunes a la població que sigui just i igualitari”, ha narrat l’experta.

L’Organització Mundial de la Salut té converses setmanals amb els països per arribar a un acord de repartiment del possible subministrament limitat de vacunes a finals d’enguany. Finalment, i respecte a les patents de preguntes, l’experta ha comentat que es poden aconseguir les llicències si tots es posen d’acord, però que el veritable problema serà tenir la capacitat física de fabricar les immunitzacions al nivell que es necessita, així com repartir-les justament.


Ja hi ha 10 projectes de vacuna en proves amb humans
Fàbriques de medicines veterinàries podrien fabricar la futura vacuna contra la COVID-19
Quines són les fases de l’assaig clínic d’una vacuna?

19/06/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris