La precarietat laboral afecta els treballadors essencials durant la pandèmia, la majoria dones

És la conclusió principal del darrer informe d'Oxfam Intermón, en què l'ONG critica la temporalitat del personal sanitari, auxiliars de dependència i treballadores de la llar

La precarietat laboral afecta de ple els treballadors que han estat essencials durant la pandèmia. És la conclusió principal del darrer informe d’Oxfam Intermón, en què l’ONG critica la temporalitat del personal sanitari, auxiliars de dependència i treballadores de la llar. L’entitat proposa encarir la contractació temporal o reforçar les inspeccions laborals per capgirar la situació.

Essencials, però precaris. És l’avís que fa Oxfam Intermón al seu darrer informe, en què posa el focus en les condicions de feina dels treballadors essencials durant la pandèmia. Al sector sanitari, per exemple, la taxa de temporalitat és del 80% entre el personal d’infermeria d’entre 24 i 35 anys al sistema públic, segons dades de l’ONG.

Una precarietat que té nom de dona: i és que, segons l’informe, el 74% de les persones amb contractes parcials són dones. Oxfam Intermón fixa la mirada en professions feminitzades. És el cas de treballadores de la llar com Amalia. Critica la Llei d’Estrangeria, perquè, explica, no permet regularitzar la seva situació abans dels 3 anys als qui han arribat a Espanya sense contracte.

Vulnerabilitat també entre els treballadors subcontractats, àmbit en què, diu l’informe, la taxa d’acomiadaments multiplica per sis la del conjunt de la resta de sectors. És el cas de repartidors com en Fernando.

Per capgirar la situació, Oxfam Intermón proposa un paquet de mesures, com regular el treball de plataforma i reforçar les inspeccions laborals. L’objectiu: reduir la desigualtat.