La decisió del rei coincideix amb l’inici d’una investigació de Fiscalia pel presumpte cobrament de comissions

El ministeri públic està estudiant la documentació que ha sol·licitat a les autoritats suïsses

La decisió del rei emèrit arriba quan la Fiscalia del Tribunal Suprem ha iniciat una investigació prèvia pel presumpte cobrament de comissions il·legals i altres possibles delictes relacionats amb el frau a hisenda i blanqueig de capitals.

El ministeri públic està estudiant la documentació que ha sol·licitat a les autoritats suïsses, que també mantenen oberta una investigació que afectaria Joan Carles I. Es tracta d’esclarir un presumpte delicte tributari i de blanqueig de doblers pel suposat cobrament de 65 milions d’euros en comissions per les obres de l’AVE a la Meca. L’emèrit hauria fet una donació de la mateixa quantitat a la seva examant Corinna Larsen, segons el seu advocat.

L’advocat del rei emèrit també ha difós un comunicat breu. Assegura que tot i partir d’Espanya, el monarca queda a disposició de la justícia espanyola. Diu textualment que Joan Carles I li ha donat instruccions per fer públic que queda a disposició del Ministeri Fiscal per a qualsevol tràmit o actuació que es consideri oportuna.

LA SEVA HISTÒRIA: 

Joan Carles I va néixer a Roma el 1938, 7 anys després que el seu avi, el rei Alfons XIII, s’exiliàs a la capital italiana, en ser deposat del tron, en instaurar-se la Segona República l’abril del 31.

Després de la Guerra Civil espanyola i amb Francisco Franco com a cap d’Estat, Joan de Borbó i Battenberg, son pare del rei Joan Carles, va encetar les negociacions amb el dictador per a la tornada a Espanya. Varen acordar que Joan Carles, aleshores príncep, seria tutelat pel règim, rebria formació acadèmica i militar a Espanya i succeiria Franco com a cap d’Estat.

Després de viure a Itàlia, Suïssa i Portugal, i de casar-se el 1962 a Atenes amb Sofia de Grècia, Joan Carles va ser designat pel règim el 1969 com a successor del Cap de l’Estat. Va ser coronat rei el 1975, a la mort de Franco i a partir d’aquest moment, segons els historiadors, va encetar la tasca de pilotar el passi de la dictadura a un règim democràtic, com a monarca parlamentari amb poders de mera representació.

La figura va anar cobrant molta popularitat, i la intervenció durant el cop d’estat de 1981 protagonitzat per Tejero va acabar d’estalonar el rei de cara la ciutadania.

Però l’esclat del cas Nóos el 2011, el cas de corrupció protagonitzat pel seu gendre, així com l’accident ocorregut a Botswana mentre caçava elefants en plena crisi econòmica van minvar la seva popularitat.

A principis de juny d’ara fa sis anys va anunciar que abdicava i transferia la corona al seu fill, una cerimònia que va tenir lloc finalment un 18 de juny del 2014. L’empitjorament de la seva imatge pública s’hauria agreujat els darrers temps arran de les investigacions sobre els seus comptes a l’estranger.