X

Joan Oliver Araujo: “Joan Carles I fugit del rebuig de la societat espanyola”

El catedràtic de Dret Constitucional a la UIB considera que el rei emèrit va gaudir d'un prestigi inicial que ha dilapidat en els darrers anys 

04/08/2020

Joan Oliver Araujo: “Joan Carles I fugit del rebuig de la societat espanyola”

Fotografia d'arxiu de l'agència Efe del 10/03/2018. El rei emèrit en Santiago (Xile)./ Efe

A través d’un comunicat, l’advocat de Joan Carles I ha assegurat que, tot i partir d’Espanya, l’exmonarca queda a disposició de la justícia espanyola. Això fa que el rei emèrit pugui ser jutjat per presumptes irregularitats que hagi comès després del 2014, quan va abdicar i va perdre la seva inviolabilitat.

Maria Ballester, professora de Dret Constitucional a la UIB, assegura que “des del moment de l’abidació” de Joan Carles “pot ser investigat i jutjat” per pressumptes irregularitats en aquest cas pel Tribunal Suprem per estar aforat“. Només, però, se’l pot investigar per fets que puguin ser delicte després del 2014, quan va abdicar. I és que la inviolabilitat només la tenia quan era rei. Un estatus jurídic que l’eximia de qualsevol investigació judicial. “Des de l’any 1975, fins al 2014, fes el que fes, robar, matar, estafar… no era perseguible, estava fora de llei civil i penal”, explica Joan Oliver Araujo, catedràtic de Dret Constitucional a la UIB, el qual critica que Joan Carles “era un ésser angelical” que no se’l podia investigar.

Araujo a més afirma que l’exmonarca “no ha fugit d’un perill material però sí ha fugit del rebuig social i moral de la societat i dels partits polítics“. Joan Carles “és un home que va gaudir d’un prestigi enorme en la nostra història que l’ha dilapidat en els darrers anys”. Per la seva banda, la professora Ballester creu que, “tot i no saber ara on es troba, l’exmonarca compareixerà en el moment que el cridin a declarar“.

Referèndum

Aquesta situació històrica porta també a un plantejament històric que és encetar els procesos perquè la ciutadania pugui decidir en un referèndum si vol o no la monarquia. “Crec que seria el més raonable”, afirma el catedràci Araujo, el qual desconeix si es farà “ara, d’aqui 10 o 20 anys, però per què els espanyols no podem triar la forma del cap de l’Estat“.

Per la seva banda, Ballester explica que “sempre s’havia dit que la Monarquia mai no havia estat un problema”, però la professora creu que “en aquests moments, la Monarquia s’està convertint en una preocupació molt important per les institucions, pel Govern d’Espanya i per la majoria d’espanyols“.

Mentrestant, però, l’opinió dels espanyols sobre la monarquia continua sense demanar-ho el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) des de l’any 2015.

04/08/2020

Comentaris:

(*) Camps obligatoris