Finalitzen les tasques d’exhumació a Son coletes amb un balanç de 18 víctimes localitzades

També s'han localitzat les restes, com a mínim, de sis milicians de les tropes de Bayo, que varen desembarcar el 16 d'agost a les costes del Llevant de Mallorca

Foto aèria de les tres zones excavades al cementeri de Son Coletes. Autor: Xavier Sicart.ATICS SL

Les tasques d’exhumació del cementeri de Son Coletes han finalitzat aquest divendres, 14 d’agost, després d’una setmana en què l’equip d’arqueòlegs d’ATICS ha acabat d’excavar tota la zona oest, al voltant de les tres síquies on s’han localitzat 18 víctimes de la repressió de la Guerra Civil a partir de l’excavació de tres síquies i dos agrupaments d’ossos, ubicades a la zona 2, a l’oest de la creu de l’antic cementeri, informa la Conselleria de Presidència i Cultura en un comunicat.

Entre aquestes restes, han aparegut els cossos de dues dones, enterrades juntes, una damunt de l’altra, que varen ser cobertes amb calç viva. La seva orientació difereix a la resta de cossos recuperats, ja que el cap de les dues dones està orientat cap a la creu de l’antic cementiri de Son Coletes. S’ha descartat que formassin part del grup de cinc milicianes infermeres de la Creu Roja, tant pel que fa a l’edat com a la vestimenta.

També s’han localitzat les restes, com a mínim, de sis milicians de les tropes de Bayo, que varen desembarcar el 16 d’agost a les costes del Llevant de Mallorca. Aquestes restes presenten vestimenta i objectes de procedència militar ―monedes, insígnies, sivelles i botes. Per tant, es pot afirmar que es tracta de persones que varen estar lluitant en la primera línia del front al Llevant de Mallorca.

A la mateixa àrea, també han aparegut 14 tombes del segle XIX, de les quals s’han extret mostres dentals que analitzarà el Grup de Microbiologia de la UIB dins els estudis que estan duent a terme relacionats amb la pandèmia de la pesta bubònica del 1820.

Aquests darrers dies també han servit per enllestir els treballs de documentació arqueològica de les tres zones excavades, que comprèn el dibuix de camp de cada una de les tombes, així com la seva documentació fotogràfica i topogràfica. També s’ha iniciat l’inventari de tots els objectes trobats, relacionats amb les víctimes del 1936 ―bales, botons, sivelles, sabates, botes, insígnies, monedes i altres objectes personals.

A partir de la setmana que ve, explica el comunicat, comencen els estudis antropològics i forenses de les restes òssies d’aquestes víctimes, ara en el laboratori de camp instal·lat en el cementeri de Son Coletes. En aquest procés intervindran antropòlegs físics i metges forenses per tal de determinar les característiques físiques de les víctimes, així com totes les lesions perimortem ―al voltant del moment de la seva mort―, fonamentals de cara al seu procés d’identificació. Aquests treballs està previst que s’allarguin uns deu dies i, mentrestant, s’engegarà un procés de recollida d’informació de les famílies que sospiten que tenen algun familiar assassinat i enterrat a Son Coletes.

Una segona fase

La Secretaria de Memòria Democràtica i Bon Govern ja treballa en la inclusió d’una segona fase d’exhumació al cementeri de Son Coletes dins el tercer Pla de Fosses de les Illes Balears, que elabora la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses. Paral·lelament es treballa amb l’Ajuntament de Manacor sobre com s’han de protegir dues de les zones excavades: la que conté el basament de la creu i les tres síquies localitzades.

Les tasques d’exhumació del cementiri de Son Coletes, a Manacor, formen part del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que preveu intervencions a nou localitzacions de vuit municipis de Mallorca i Eivissa, la majoria cementiris, on es realitzaran tasques d’excavació, exhumació i identificació de les restes de víctimes de la Guerra Civil. Avui dia, s’ha actuat a Sencelles i Son Coletes, i queden pendents actuacions a Bunyola, Valldemossa, Artà, ses Figueretes (Eivissa), Porreres i Santa Maria.