El consum d’aigua a Balears baixa un 40% durant la pandèmia

A Mallorca cau un 50%, a Formentera un 40% i Eivissa un 16%

El consum de l’aigua a les Illes durant la pandèmia ha disminuït un 40% a causa de la caiguda en picat dels turistes que visiten l’arxipèlag. A Mallorca, el consum d’aigua ha baixat a la meitat, és l’illa on més s’ha notat l’impacte de la davallada de visitants en l’ús d’aquest recurs natural. Li segueix Formentera, amb un 40%  i, després, Eivissa amb un 16%. Són estadístiques de la conselleria de Medi Ambient. Les dades de Menorca no són concloents, ja que aquesta illa es va enganxar a la xarxa a mitjan 2019 i no es poden fer comparacions.

El consum d’aigua s’ha desplomat sobretot a nuclis costaners com Platges de Muro, on ha caigut un 70%. Una davallada que ha tengut efectes positius com en el nivell dels embassaments, que estan a un 15% més que les mateixes dates que l’any passat, segons explica la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau. Garau també destaca que s’ha retardat l’activació de l’índex de sequera del maig al juliol.

A Palma, el consum d’aigua ha baixat un 16%, una xifra que es dispara fins al 60% a nuclis costaners de la capital balear. Això implica una menor recaptació del cànon de sanejament i suposa pèrdues de 10 milions d’euros per a EMAYA enguany, segons explica el president Ramon Perpinyà. A més, amb la crisi econòmica derivada de la pandèmia, el nombre de morosos s’ha quintuplicat. Una situació que podrà suposar la supressió de certes obres l’any que ve. Amb tot, un menor consum vol dir més aigua per enguany: l’abastiment d’aquest recurs per enguany està gairebé garantit.

El geògraf Pere Antoni Salvà calcula que la pressió humana caurà enguany a les Illes en devers 800.000 persones pel cessament de l’activitat turística. Un fet que podrà ajudar a la restauració de recursos naturals. Amb tot, Salvà destaca la important factura econòmica de la pandèmia i aposta per fer un diagnòstic de la situació i posar en marxa estratègies per diversificar l’activitat econòmica.