El tancament de prostíbuls pot generar més oferta clandestina

Les entitats que treballen amb dones en situació de prostitució demanen mesures alternatives, com la inserció laboral o recursos d'habitatge

Les entitats que treballen amb dones en situació de prostitució alerten que la decisió del Govern de tancar els prostíbuls pot generar més oferta clandestina. Creu Roja i Metges del Món reclamen acompanyar aquest tancament amb alternatives, com la inserció laboral o recursos d’habitatge. Les entitats posen el focus en els clients i denuncien que la demanda no s’ha aturat ni durant ni després del confinament.

El tancament de prostíbuls pot generar més oferta clandestina i major vulnerabilitat per a les dones en situació de prostitució. És l’avís que fan Metges del Món i Creu Roja, entitats que, juntament amb Casal Petit, treballen amb dones que exerceixen a les Balears.

La tècnica de l’àre de Dones de Creu Roja, Joana Maria Vives, explica que la nova mesura es traduïrà en una minva d’ingressos per aquestes dones. “També tenim por que la prostitució es traslladi a llocs clandestins, com pisos privats o el carrer”, explica Vives. Des de Metges del Món, la coordinadora autonòmica, Belén Matesanz, posa el focus en els clients. “Les mesures es prenen contra les dones quan són els clients els que demanden aquests serveis, posant en risc la salut pública i la de les seves famílies”, expressa.

Sense drets laborals, en l’economia submergida i, en molts casos, en situació administrativa irregular, les dones en situació de prostitució són un dels col·lectius més vulnerables i estigmatitzats de la pandèmia. Des de l’Estat d’Alarma, Metges del Món ha atès més de 700 dones i ha quintuplicat el nombre d’atencions psicològiques a les Balears. Xifres que també es desborden a la Creu Roja: en un any han passat d’atendre 80 dones a més de 400. I preveuen un augment de la demanda si no es basteixen alternatives.

“Són dones que viuen al dia a dia i no poden generar estalvis. Moltes tenen càrregues familiars a altres països o problemes econòmics a Espanya”, explica Vives, qui detalla que la majoria de les dones que acompanyen a Creu Roja demanden necessitats bàsiques, com ara aliments, ajuda en el pagament de subministres o amb la tramitació de prestacions. “Són dones que necessiten recursos econòmics, sociolaborals i alternatives que no arriben”, critica Matesanz, qui assegura que l’Ingrés Mínim Vital (IMV) no s’està resolvent i que la Renda Social Garantida (Resoga) del Govern no es pot sol·licitar fins que es tingui denegat l’IMV. “Demanam alternatives i plans reals pensant en les dones”, considera.

Les entitats tenen dubtes respecte de la nova normativa i la setmana que ve es reuneixen amb les institucions per perfilar alternatives. En cas contrari, diuen, les dones continuaran patint les conseqüències de la Covid19 i de la violència.