Detecten fosfina, un possible indicador de vida, a Venus

Els autors del descubriment evidencien processos geològics i químics potencialment desconeguts fins ara

NASA/Jet Propulsion Laboratory-Caltech.

Els núvols alts de Venus contenen fosfina, un gas que a la Terra només es produeix industrialment o per microbis que prosperen en entorns lliures d’oxigen.

És el descobriment d’un equip internacional d’astrònoms de cinc universitats, dirigit per la professora Jane Greaves de la Universitat de Cardiff.

Els astrònoms han especulat durant dècades que els núvols alts a Venus podrien oferir una llar per als microbis, que suren lliures de la superfície calenta, però que encara necessiten tolerar una acidesa molt alta. La detecció de molècules de fosfina, que consisteixen en hidrogen i fòsfor, podria apuntar cap aquesta vida “aèria”. El nou descobriment es recull en un article publicat a Nature Astronomy.

Encara que no ho descarten del tot, els autors argumenten que la seva detecció no constitueix una evidència sòlida de vida microbiana i només indica que processos geològics o químics potencialment desconeguts a Venus.

L’equip ha utilitzat per primera vegada el telescopi James Clerk Maxwell (JCMT) a Hawaii per a detectar la fosfina, i després se’ls va atorgar temps per seguir el seu descobriment amb el grup de 45 telescopis del Atacama Large Millimeter / submillimeter Array (ÀNIMA) a Xile. Totes dues instal·lacions van observar Venus en una longitud d’ona d’aproximadament 1 mil·límetre, molt més del que l’ull humà pot veure; només els telescopis a gran altitud poden detectar aquesta longitud d’ona de manera efectiva.

Igualment, el professor Hideo Sagawa de la Universitat Sangyo de Kyoto va utilitzar els seus models per a l’atmosfera venusiana per a interpretar les dades i va descobrir que la fosfina és present però és escassa: només unes vint molècules per cada mil milions.

Altrament, el científic de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts William Bains ha dirigit el treball sobre l’avaluació de les formes naturals de produir fosfina. Algunes idees inclouen la llum del sol, els minerals llançats cap a la superfície, els volcans o els llampecs. Al final es va descobrir que les fonts naturals produeixen com a màxim una deumil·lèsima parteix de la quantitat de fosfina que van veure els telescopis.

Per a crear la quantitat observada de fosfina a Venus, els organismes terrestres només necessitarien treballar a aproximadament el 10% de la seva productivitat màxima, segons càlculs de Paul Rimmer de la Universitat de Cambridge. No obstant això, és probable que qualsevol microbi a Venus sigui molt diferent dels seus cosins terrestres per a sobreviure a Venus.

Encara que els núvols alts de Venus tenen temperatures agradables de fins a 30 graus centígrads, són increïblement àcides, al voltant del 90% d’àcid sulfúric, la qual cosa planteja problemes importants perquè els microbis hi sobrevisquin.