Reiventant el negoci en temps de pandèmia

IB3 Ràdio ha parlat amb tres empresaris que han resistit a la crisi sanitària amb l'aposta per nous productes 

Escolta aquí el reportatge complet

Cada dia parlam de petits empresaris que han d’abaixar les persianes, però avui recollim la història d’altres que han pogut esquivar el cop de la pandèmia. És el cas de Núria Iglesias qui, amb 27 anys i un mes abans de declarar-se l’estat d’alarma al març, va obrir un local de rebosteria a Palma. 8 mesos després manté obert el negoci i confia que la situació millorarà.

“Així com veig que hi ha molts negocis que tanquen, o que s’ho platengen, jo també tinc aquesta incertesa, però la veritat és que avui la gent, encara que sigui pastissos petits, segueix fent encarrecs i això és el que ens fa resistir…” explica na Núria, qui compaginava el negoci propi amb una altra feina en una empresa d’alimentació. Durant el primer mes i mig, amb el local tancat, ella va poder cobrar l’ajuda econòmica per a autònoms, però una vegada que es va plantejar reobrir la botiga, va haver de renunciar a cobrar la prestació de l’ERTO a l’altra empresa. Amb la seva parella, que l’acompanya en aquesta aventura laboral, van decidir apostar per la rebosteria i triaren una data especial per a la reobertura: el Dia de la Mare, i fins avui.

Les promocions, el boca orella i les ganes de fer feina mantenen la botiga de na Núria que ha aterrat en el món de l’emprenedoria com qui es llança a la piscina sense flotador. No és l’única, n’hi ha d’altres que, amb una trajectòria consolidada, també ho han surat incorporant al seu negoci algun producte nou. És el cas de Tot Herba, una empresa familiar de 45 anys dedicada a la cosmètica i higiene naturals que fabrica ara locions hidroalcohòliques, un indispensable en aquesta pandèmia.

El producte es pot comprar a botigues i supermercats de tot Mallorca, també s’ofereix a clients de bars i restaurants. Segons el gerent, Enrique Benito, ha estat el salvavides de l’empresa tots aquests mesos. Els 5 treballadors propis de Tot Herba, a més dels comercials externs de la companyia, poden continuar fent feina gràcies a aquesta sortida que van trobar els propietaris.

Una fórmula que s’ha repetit amb l’empresa paradigma de la reinvenció d’aquesta pandèmia a les Balears: la companyia de bosses i carteres Abbacino, responsables de les mascaretes de tela probablement més venudes a Espanya. De moment, en duen més d’1,3 milions d’unitats, una resposta que no s’imaginagiva el gerent d’Abbacino, Sebastià Vadell “ni en els meus millors somnis. Ho volíem provar, a veure quina sortida tendrà, però hi va haver un moment, a final d’agost principi de setembre que s’arribaven a vendre 25.000 mascaretes diàries”.

Les heu vist segur, són aquestes mascaretes de tela, similar al neoprè, que s’ajusten molt bé a la cara, amb un rivet negre que envolta la silueta. Un article molt estudiat dins l’emergència de la situació, ens conta Vadell, qui reconeix que “va estar en shock dues setmanes a l’inici del confiament”. A principi d’abril, va tenir la idea, després de moltes proves a meitat de maig llençaren el producte estrella de la marca, que ha ajudat aquesta empresa familiar de Petra i els prop de 80 treballadors a resistir. I també a molts petits botiguers, un fet que enorgulleix el gerent d’Abbacino, qui es defineix com un “optimista compulsiu”, fins i tot en el context actual.

Davant d’una realitat molt dura que ha obligat molts empresaris a tancar els seus negocis, Núria Iglesias, Enrique Benito i Sebastià Vadell han pogut resistir. Com ells, molts altres han de fer front a la baixada de la demanda i de liquiditat que han de suplir amb recursos propis. Aquí, els instruments públics són fonamentals.

El catedràtic d’Economia d’Empresa de la UIB, Rafel Crespí, destaca el paper, per exemple, que hi han tingut els crèdits ICO i els Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Suposen una xarxa per a empreses i treballadors davant del que l’economista considera que és una crisi temporal, i a la qual s’ha arribat amb més múscul financer, que per exemple, a la crisi de 2008. Crespí reconeix que l’altra factura de la societat es trobarà en el deute públic, que només es podrà pagar per la via dels impostos.