El lloguer d’un habitatge a les Illes suposa el 90% del sou d’un jove

Un jove d'entre 16 i 29 anys de Balears hauria de guanyar 3,3 vegades més de sou per a comprar una casa

Imatge d'arxiu.

Els joves assalariats de les Balears que deixen la casa familiar inverteixen el 90% del seu sou en el lloguer de l’habitatge, segons dades de l’Observatori d’Emancipació que recull l’Anuari de la Joventut 2020 presentat aquest dijous.

Les Balears presenten el cost d’accés a l’habitatge més elevat de l’Estat, tant per a comprar com per a llogar, subratllen els autors de l’informe.

La taxa d’emancipació dels joves de les illes d’entre 16 i 29 anys és del 20%, 1,3 punts per sobre de la taxa espanyola, que se situa en el 18,7% i dels joves de 30 a 34 anys de l’arxipèlag estan emancipats un 72,8%, mentre que la mitjana estatal és del 70,3%.

Aquestes xifres posen de manifest, apunta l’Observatori de l’Emancipació, com s’ha anat consolidant la dificultat dels joves per a deixar la llar d’origen.

Un jove d’entre 16 i 29 anys de Balears hauria de guanyar 3,3 vegades més de sou per a comprar habitatge. A més, hauria de destinar el 29,5% del seu sou per a comprar l’habitatge en cas que aconseguís un préstec hipotecari, mentre que si opta per un lloguer compartit, ha de dedicar a això el 44,3% del salari.

Dels joves que s’han emancipat, el 45,6% han triat l’opció de compra, el 43,6% viu de lloguer i un 9,4% resideix en una casa cedida per algun familiar.

A Balears el preu mitjà de mercat per a comprar un habitatge se situa en 215.680 euros (a Espanya és de 154.435 euros), mentre que el preu màxim tolerable de compra d’una persona jove de les illes en funció dels salaris vigents és de 65.996 euros (69.937 euros en la Península).

L’Anuari de la Joventut de 2020 és una iniciativa de la Conselleria d’Assumptes Socials i Esports del Govern, el Consell de Mallorca, la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d’Estalvis de Pollença i la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta edició recull vint articles en els quals han participat 46 autors d’institucions públiques i entitats de la societat civil. Molts dels estudis recollits en l’anuari fan referència a aquest efecte de la covid-19 sobre la població jove.