Aquestes són les quatre imatges de satèl·lit que defineixen el temps del 2020

La borrasca Glòria, l'ull entre la boira marina en dies de calma anticiclònica, la ploma de fum que travessà l'Atlàntic, i risc atmosfèric de les tempestes i caps de fibló

El far de Cavalleria en una nit de lluna plena. /DAVID ARQUIMBAU SINTES

Les imatges de satèl·lit que defineixen el temps del 2020:

1 La borrasca Gloria i el temporal marítim més important des de novembre del 2001

Entre els dies 19 i 22 de gener la borrasca Gloria afectà Balears amb un temporal marítim històric. Les ones mesurades arribaren als 14,22 metres a la boia de sa Dragonera i als 14,77 metres a la de Maó, essent aquests els dos registres més importants mesurats mai a les Balears. La remoció del sediment costaner va ser important, amb nombrosos desperfectes a la línia de costa i, en el cas de Mallorca, perfectament visible a ulls del satèl·lit Sentinel.

2 L’ull entre la boira marina en dies de calma anticiclònica

Els períodes de calma anticiclònica hivernal, coneguts tradicionalment com “calmes o minves” són períodes de temps relativament tranquil associats a les altes pressions atmosfèriques. Les més conegudes ocorren el mes de gener però enguany les calmes arribaren pel febrer. L’aire estancat sobre la Mediterrània formà boires espesses i una curiositat en forma d’ull entre la massa de niguls just al nord de Mallorca captat pel satèl·lit Terra. Es tracta d’un petit “vòrtex de Von Karman”, un remolí format gràcies a l’obsetacle que la Serra de Tramuntana oferia al vent del sud-oest que, en forma de brisa, bufava aquell dia.

3 La ploma de fum que travessà l’Atlàntic

La temporada d’incendis forestals als Estats de Califòrnia i Oregon (EUA), agreujada per la sequera i les condicions de vent sec i càlid associades a una ona de calor extrema, ha estat de rècord aquest 2020. El fum dels incendis, empès pel vent general de l’oest a les capes mitges i altes de l’atmosfera, travessà els Estats units i tot l’Atlàntic fins arribar a Europa. En la imatge del satèl·lit Terra es destria el plomall de fum que, després de superar la Península Ibèrica, també arribava a la Mediterrània i les Illes Balears on va ser visible a simple vista especialment a la posta i la sortida de sol.

4 Tempestes i caps de fibló, el risc atmosfèric és part del nostre clima

Les tempestes de final d’estiu són una característica intrínseca del clima mediterrani com ho és la sequera estival o la pluja de tardor. Els riscs associats a les tempestes són diversos. Precipitació torrencial, impacte de llamps, pedregades, esclafits i caps de fibló acompanyen els niguls de tempesta més intensos i la notra història recent n’està plena d’exemples. El 29 d’agost un sistema de tempestes organitzades es formà a la Mar Balear i afectà de ple la part oest de la Serra de Tramuntana, en especial els municipis de Banyalbufar i Esporles. Un gran esclafit acompanyat de dos caps de fibló provocaren nombrosos desperfectes en infraestructures i cases així com en la massa foresta. Aquell dia es mesurà un cop de vent de 171 km/h a Banyalbufar. El sistema tempestuós fou captat just després d’impactar la costa pel satèl·lit Terra.