X

Manuel Gallego: “Estava ben segur que me n’anava, he tornat a néixer”

Fa set mesos una càmera d'IB3 Notícies va presentar com es tornava a posar dret, després de passar dos mesos a un llit d'hospital pel coronavirus. Gallego assegura ara que està content de poder fer petites coses, com ara cuidar del jardí o fer una passejada

02/01/2021

Manuel Gallego: “Estava ben segur que me n’anava, he tornat a néixer”

Manuel Gallego estava ingressat a l’hospital quan una càmera d’IB3 Notícies va ser testimoni de com tornava a caminar amb l’ajuda d’una metgessa rehabilitadora i una fisioterapeuta. L’home, veïnat de Palma de 78 anys, va estar dos mesos ingressat a l’hospital. Set mesos després d’aquell moment, Gallego assegura haver tornat a néixer, perquè estava “ben segur” que moriria a un llit de l’UCI de Son Espases.

—Com estau? Vos han quedat sequel·les de la malaltia?
—Molt poca cosa. De vegades me fa un poc de mal al pit, però ni hi pens. Per caminar no tenc cap problema, ni per conduir.
—Teniu por de tornar a agafar el virus?
—Jo no, cap por ni una. Tenc precaució, però por no. Ja l’he tingut i pens que no l’he de tornar a agafar.
—Però, tot i això, les precaucions les manteniu.
—Sí, amb mascareta i mantenint les distàncies. Quan vaig al bar, sempre me pos al carrer encara que faci fred. No entr allà dins, amb la gent.
—Com heu viscut les festes enguany? Les heu celebrat amb tota la família?
—No, hem estat cinc o sis persones. Un dia ha vingut un i un altre dia, l’altra.
—Se vos ha fet estrany?
—Sí, perquè abans érem tota la família i rèiem. Ara som cinc persones i és com un dia normal.
—Quan vàreu ingressar a l’hospital vos esperàveu poder viure aquestes festes?
—No, no, no. Jo estava ben segur que me n’anava, és com si hagués tornat a néixer. Vaig veure que la mort em venia a cercar. Jo caminava per la vorera per avall, me va aturar i me va dir: “Venc a cercar-te”. Era un home alt, vestit de negre, amb una calavera a la cara. Vaig començar a cridar-li: “Aparta’t”. No me volia morir de cap manera, em vaig veure molt fotut. No em pensava sortir-ne.
—Què més vàreu somniar mentre éreu en coma a l’hospital?
—Vaig somiar unes barbaritats… Somiava coses de quan tenia 5 anys. En canvi, si em demanes què vaig sopar ahir, no me’n recordaria.
—No me puc imaginar aquesta sensació.
—Saps allò que diuen de vegades que entres al túnel de la mort? Jo hi vaig entrar, dins d’aquest túnel. Quan estava a uns 20 metres de la sortida, de l’altra banda, me vaig aturar i vaig començar a cridar: “Per favor, Déu meu, no me vull morir, deixa’m gaudir un poc més de la meva família, la meva neta, els meus fills… I aquí ja vaig perdre el nord. També vaig somiar que me posaven una injecció letal al braç i que el cor se m’aturava a poc a poc. I me’n posaven una altra a l’altre braç. Quan vaig veure que el cor anava lent i ja anaven per la meitat [de la segona injecció], vaig dir: “Atura’t, atura’t, atura’t”. Aquestes coses somiava…
—…
—Estava dins el llit i em feia la impressió que podia pegar un bot i posar-me dret. I figura’t… No me podia ni remenar les mans. Quan vaig despertar, no podia ni destapar un iogurt. Els ho havia de demanar a les infermeres. I me’l menjava com podia.
—Per una persona com vós, que heu vist la mort de prop per mor del coronavirus, què en pensau de la gent que no es protegeix?
—Jo els mataria. No saben què fan. Són uns inconscients. Aquestes festes que fan, amb tanta de gent… Pareix que es juguen la vida a cara o creu.
—Després d’estar tant de temps a l’hospital, veieu la vida de manera diferent?
—Ui, sí. Ara som feliç amb no res. Ara cada dia vaig al bar. Faig un cafè, mir el diari… i això per a mi és com anar a París. O mirar un arbre i veure com es mouen les fulles. Ara li xerr als arbres! Si en sembr un, li dic: “Vinga, has d’aferrar bé! Jo te cuidaré i te regaré”. Pas un guster de veure allò, o de veure un gorrió que s’atura i el mir fins que se’n va.
—Quina és la moralitat que heu tret d’aquesta experiència
—Que la vida és per gaudir-la, no només per viure-la. Crec que Déu m’ha tractat molt bé. Les coses que m’han passat són una minúcia comparat amb tot el que m’ha donat. M’ha tornat a la vida i això és molt important.

02/01/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris