Professionals de l’activitat física lamenten que no se’ls té prou en compte en la salut pública

Alguns factors de risc per la COVID-19, com l'obesitat i la hipertensió, es poden reduir evitant el sedentarisme

Alguns factors de risc per la COVID-19, com l’obesitat i la hipertensió, es poden reduir amb l’activitat física. Investigadors i educadors físics lamenten que la lluita contra el sedentarisme és sovint la gran oblidada en les polítiques de salut pública. Caminant 45 minuts diaris, els beneficis es noten en unes setmanes.

Els gimnasos de Mallorca estan a punt de tancar dimarts per l’augment d’incidència de COVID-19. Mentrestant, alguns professionals de l’activitat física recomanen que, fins i tot en el pitjor dels escenaris -el d’un nou confinament domiciliari-, se cerquin maneres perquè la població es mantengui activa.

Si no, “comencarem a tenir molta gent amb patologies, o roçant el llindar de discapacitat”. “Per exemple, la gent gran que està al límit. Si es deixa d’estimular, és quan s’atrofia del tot”, explica Joan Llobera, educador físic del centre ‘Físic Salut Integral’ de Palma.

Aquest centre va néixer amb la idea de complementar l’activitat física amb altres àmbits com la nutrició o la psicologia. “Si no se fa exercici físic o activitat física és molt improbable tenir una societat sana”, diu Llobera.

Malalties relacionades amb el sedentarisme causen milers de morts cada any. Mantenir-se actiu pot ajudar a disminuir, per exemple, l’obesitat o la hipertensió, que incrementen el risc de malalties cardíaques i també es relacionen amb un pitjor pronòstic de coronavirus.

El Grup NUTRECOR de l’Idisba (Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears) ha fet un seguiment de pacients grans amb sobrepès a qui els recomana caminar més. El resultat: la zona on viuen és determinant per l’envelliment actiu.

El millor són els barris amb diversitat d’usos: “Són preferibles zones amb varietat de tendes, comerços, restaruació i amb un gran nombre d’encreuaments de carrers, cosa que facilita que hi hagi més zones per caminar”, afirma Antoni Colom, investigador de l’IDISBA. Les zones residencials són les pitjors, perquè depenen del cotxe.