Cinc pedres de la memòria recorden víctimes del franquisme i el nazisme a Manacor

El Govern instal·la les lloses davant les cases on visqueren aquestes persones abans de ser assassinades

Les lloses de color d'or homenatgen les víctimes del nazisme, mentre que les platejades recorden les del franquisme

Cinc pedres de la memòria recorden a partir d’avui el lloc on víctimes del franquisme i del nazisme varen viure en aquesta ciutat abans de ser assassinades. Es tracta dels noms de quatre dones i un home gravats en aquestes lloses. Les pedres no estan col·locades arran del paviment del carrer, sinó que en sobersurten uns pocs mil·límetres. L’objectiu és que les persones que hi passin per damunt, en notin el regruix, i això els servesqui per recordar les persones que un dia el feixisme va fer desaparèixer.

Una de les pedres du el nom de Margalida Jaume Vanrell, qui va ser assassinada l’estiu del 36. Era la dona d’Antoni Alomar Mas, rellotger originari de Llubí, també assassinat. Tenien la rellotgeria a l’actual plaça del Convent de Manacor, on han instal·lat la llosa en qüestió. Arran del desembarcament de Bayo al Llevant, Margalida i Antoni varen ser acusats de tenir una emissora de ràdio per fer senyes als republicans. Les seves netes, vengudes de Llucmajor, han participat avui dematí de l’acte. “No hi he duit mumare, a veure la placa, perquè està delicada de salut, però un dia que es trobi bé, la hi duré, perquè estarà contenta de veure l’homentage de la meva padrina”, ha explicat Aina Maria Garau, neta de Margalida Jaume.

Francesca Llull i Francesca Salas són altres dels dos nomes que apareixen a les pedres de la memòria, i que varen ser víctimes del franquisme. Una altra de les víctimes homenatjades és Gabriela Grimalt, qui va ser víctima de violència masclista. “Gabriela va ser assassinada dia primer de setembre del 36, d’una manera molt salvatge. Era una dona que no tenia res a veure amb la guerra, però la guerra va oferir un entorn d’impunitat a la persona que la va assassinar”, ha explicat l’historiador Antoni Tugores.

Joan Amer Vadell és l’únic home que avui ha estat homenatjat. Era manacorí, nascut l’any 1897. El 1939 s’exilià a Perpinyà, però va ser detengut i deportat al camp nazi de concentració de Dachau. L’assassinaren el 1945. Tenia 48 anys. Com que Amer és una víctima del nazisme, la seva llosa és de color d’or, mentre que les altres quatre, víctimes del franquisme, tenen el nom gravat en una pedra de color platejat.

Quan hagi acabat el projecte de les pedres de la memòria, la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica haurà instal·lat 97 plaques perquè no s’oblidin els noms de persones víctimes del feixisme.