Així són els 56 pisos que el Govern demana als grans tenidors per a lloguer social: entre 43 i 140m² propietat de bancs i fons d’inversió

A les Illes Balears, hi ha més de 9.500 persones en llista d'espera per accedir a un habitatge protegit

El BOIB publica aquest dijous la resolució de cessió temporal d’aquests immobles. Són pisos que tenen entre 43 i 141 metres quadrats. Tots ells, propietat, en aquest cas, de bancs, societats i fons d’inversió. L’objectiu del Govern és atendre la gran demanda de lloguer social.

A les Illes Balears, hi ha més de 9.500 persones en llista d’espera per accedir a un habitatge protegit, la majoria, més de 8.500, reclamen un lloguer social. La llista d’espera, però, avança molt a poc a poc. De fet, el 2019, de les més de 8 mil sol·licituds de lloguer social que tenia l’IBAVI no es va poder donar resposta ni a l’1%. Per illes, a Mallorca només se n’adjudicaren 45 i això que hi havia prop de 5.500 sol·licituds. A Menorca, tan sols s’entregaren 5 habitatges, i a Formentera, 2. Però a l’illa d’Eivissa, amb més de dues mil persones demandants, cap ni un.

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí Ribas, ha reconegut que el parc d’habitatges públics de les Illes és molt escàs i que l’objectiu del Govern de les Illes Balears és ampliar-lo i posar a disposició d’aquells que ho necessitin els pisos que fa ja més de dos anys que romanen tancats, sense cap causa justificada.

De fet, 816 propietats estan inscrites al registre d’habitatges desocupats de les Illes, és a dir, fa més de dos anys que es troben buits sense cap causa justificada. El Govern n’ha inspeccionat 80 i 56 d’ells són els que, finalment, expropiarà durant un mínim de 7 anys per destinar a lloguer social. S’han seleccionat per les seves característiques i perquè estan a municipis, com Palma, Calvià, Ciutadella o l’illa d’Eivissa, on la necessitat d’habitatge és urgent. Formentera n’ha quedat exclosa, en aquesta ocasió, perquè, de moment, no hi ha cap immoble de l’illa inscrit al registre d’habitatges desocupats.

El cas de Ciutadella

En un mateix edifici de Ciutadella hi ha 9 dels 23 habitatges que el Govern té previst expropiar a Menorca. Són els únics d’una societat de capital menorquí, els 14 restants són propietat d’entitats bancàries. Aquests pisos estan en venda i 4 ja estan emparaulats, però encara no s’ha pogut signar cap acord de compra, perquè no disposen de cèdul·la d’habitabilitat.

L’edifici es va començar a construir fa més de 12 anys, però amb la crisi immobiliària va quedar inacabat en mans de La Caixa. Quan el Govern va iniciar el cens de propietats de grans tenidors, encara era de l’entitat financera, però al maig de 2020 una societat de Ciutadella el va comprar. Va acabar els habitatges, però encara no ha aconseguit la documentació necessària perquè s’hi pugui viure. Mentrestant, els han posat a la venda i una de les immobiliàries que els ofereix no atura de rebre interessats.

Avui la societat propietària encara no ha rebut l’avís d’expropiació ni en quines condicions. Ciutadella té 7 immobles més a expropiar pel Govern, 4 de la SAREB i 3 d’una entitat bancària. A Maó, hi ha els 6 immobles restants de la llista de Menorca, tots ells de bancs.