La pandèmia dispara el recurs a la Segona Oportunitat entre els insolvents

A l’espera de dades de l’any passat, s’espera que continui el creixement exponencial dels darrers anys: 2.900 casos el 2019, gairebé 1.000 més que un any enrere

El número de persones que demanen la condonació de part del seu deute per insolvència greu, la coneguda com llei de la Segona Oportunitat, està assolint xifres rècord a la nostra comunitat en l’actual context de crisi econòmica per la pandèmia. A l’espera de dades de l’any passat, s’espera que continui el creixement exponencial dels darrers anys:  2.900 casos el 2019, gairebé 1.000 més que un any enrere.   

Què és?

La llei de segona oportunitat és la fórmula jurídica que permet netejar el nostre patrimoni de deutes deixant només la principal, fonamentalment els crèdits hipotecaris i els deute públic. Perquè a diferència d’una societat que en ser liquidada ja no li poden exigir els deutes, a la persona la poden encalçar de per vida. “A una empresa la pots liquidar, deixa d’existir i amb ella els seus deutes, però una persona no la pots matar, continua existint i al cap d’uns anys, quan torni a disposar de patrimoni, continuarà devent i se li podrà exigir la liquidació de deutes”, explica Mateo Juan, advocat del bufet Buades.

Es recomana que abans d’aferrar-se a la llei de la segona oportunitat és sol·liciti una mediació concursal, quelcom similar a anar al Tamib en altres àmbits, i que normalment acaba sense acord. Servirà de garantia perquè arribats a la segona oportunitat poguem demanar l’exoneració de tots els crèdits ordinaris. Això sí, sempre que haguem actuat de bona fe, premisa essencial per a poder acollir-se a la mesura d’abast judicial i que cerca evitar que se’n pugui beneficiar qui hagi estat declarat culpable per alçament de bens o qui realment pugui estar “ocultant patrimoni”.  

La hipoteca

La major part de les persones que van a concurs de creditors no poden fer front a les seves hipoteques. Vendre el bé hipotecat, per exemple la casa, és l’opció més òbvia per mirar de liquidar-la. Amb tot hi ha casos en que es pot salvar. Són aquells en què la càrrega hipotecària supera el valor del bé inmoble (una hipoteca de 200.000 mil euros sobre un pis de 180.000, per exemple). En aquest cas, explica Mateo Juan, es pot sol·licitar la resolució del concurs sense haver de vendre un inmoble que ningú voldrà. El deutor continuarà havent de fer front al crèdit hipotecari. 

La llei concursal no està exempte de polémica. Fora pronòstic, el govern que només l’havia d’ordenar hi introduí l’any passat un canvi que molts d’advocats poden en qüestió: que deutes amb l’administració pública com multes, recàrrecs o interessos de demora, que abans si entraven en les exoneracions de la segona oportunitat ara quedin protegits i sempre s’hagin de tornar. Mateo Juan mateix però va aconseguir tombar a judici l’efecte d’aquesta disposició. Una sentència recent d’un jutjat de Palma obri la porta a què es pugui deixar de pagar també – amb el permís d’un jutge- alguns deutes amb l’administració pública com poden ser multes, recàrrecs o interessos de demora. 

Ben coneguda a altres països, la llei de la segona oportunitat no entra però en funcionament a Espanya fins el 2015. De llavors ençà, el nombre de persones, empresaris o simples consumidors, que han sol·licitat acollir-s’hi no ha deixat de créixer. L’any passat amb l’esclat de la pandèmia, el boom ha estat definitiu. “Molta gent que havia estat lluitant amb totes les seves forces per salvar el seu patrimoni endeutat, ha vist com la pandèmia del coronavirus enderrocava totes les seves esperances de sortir-se’n”. 

El perill dels microcrèdits

Només posar en marxa el procés de mediació concursal ja suspén l’execució de deute, per exemple un aixecament hipotecari d’una casa. Amb el concurs de creditors, els deutes ja queden congelats i deixen de devengar interessos. És recomana pensar-hi com a solució abans d’endeutar-se reiteradament a base de microcrèdits que, successivamdent no es poden retornar i generen un nou endeutament, l’error més habitual que descriu el misser Mateo Juan per a qui, sovint, el millor és reconeixer que ja no hi ha altra solució que reconeixer l’estat d’insolvència.