Quan 8 punts d’avantatge no serviren per fermar un ascens directe

L'ascens del Mallorca a Vallecas la temporada 1996-97 es va fer esperar

Ja fa dies que Luis Garcia Plaza insisteix. Sap que l’ascens directe encara no està garantit. L’equip vermell és segon amb 68 punts, amb vuit d’avantatge sobre l’Almeria, que és tercer. Un matalàs important, però no definitiu.
Així ho diu la història i també l’hemeroteca del Mallorca. Ens remuntam a la temporada 1996/1997. A falta de vuit jornades per a acabar el curs, l’equip era líder amb vuit punts d’avantatge sobre el tercer classificat. Una situació pràcticament calcada a la d’ara. Tot i tenir la Primera divisió a tocar, aquell Mallorca es va enfonsar. El club fins i tot va canviar d’entrenador per intentar frenar la caiguda. Tomeu Llompart va substituir Víctor Muñoz als sis darrers partits. Mèrida i Salamanca varen pujar a la primera. El Mallorca va acabar el curs tercer. Adéu a l’ascens directe quan ho tenia pràcticament fet. Sense el play-off tal com ara el coneixem, el Mallorca es va jugar el seu retorn a Primera en una promoció contra el Rayo Vallecano. El final de la història ja el coneix tothom. Aquell Mallorca va tornar a casa amb l’ascens a la butxaca, un ascens que ningú s’imaginava que arribàs amb tant de patiment.

Segur que aquest precedent li serveix a l’actual Mallorca per saber que mai es pot donar res per fet. Ni tan sols quan totes les estadístiques són favorables. Ni tan sols quan sembla impossible que res es pugui torçar. Ho sap bé Luis Garcia Plaza que fa setmanes ha tret la calculadora. Queden 24 punts en joc, el Mallorca en té 68 i l’única realitat és que ara mateix per ascendir l’equip en necessitaria 84. Aquests són els únics càlculs que el tècnic vol donar per bons.