‘Correnties de sa Dragonera’, la nova pel·lícula documental sobre l’ocupació pacífica de l’illa al 1977

El film està dirigit pel guionista David Mataró i coproduïda per IB3

Grup de joves que va participar a l'ocupació de sa Dragonera l'any 1977.

La nova cinta documental ‘Correnties de sa Dragonera‘, dirigida pel guionista David Mataró, de CEF Produccions, s’estrena aquest dimarts a les 19:00 hores al Teatre Principal de Palma. A més, la podrem veure a IB3 Televisió el pròxim dia 17 de maig. S’emmarca en els actes del 25è aniversari de la declaració del Parc Natural de sa Dragonera.

La que es considera la primera gran acció ecologista per aturar una macrourbanització a l’actual Parc Natural va aconseguir despertar la consciència ciutadana a favor de la preservació del territori. Abans de l’estrena de la cinta -de CEF Produccions- avui a IB3 Ràdio, hem parlat amb el seu director, David Mataró. Ens ha explicat que el documental pretén ser un “tribut a tots aquells joves herois i aleshores anònims, que varen salvar aquest paratge natural, malgrat les seves accions tenien un risc, en temps de la Transició”.

Joves, molts del moviment llibertari (Talaiot Corcat i Terra i Llibertat) que s’encararen a l’afany urbanitzador que pretenia edificar un complex de cases disseminades. Segons el director, el film vol despertar “aquell esperit ecologista perquè no decaigui i en desperti l’úll crític entre els més joves”.

Alguns dels ideòlegs del moviment conten en primera persona durant la cinta, com van ser els dies previs a aquell juliol del 77 i també l’ocupació. Basílio Baltasar, Lina Riera, Enric Mus, Josep Manchado, Antoni Alomar són alguns dels cervells de l’ocupació que va tenir el suport d’altres figures molt joves com l’artista Miquel Barceló o Maria del Mar Bonet. També el pintor Joan Miró s’hi afegí.

L’acte de presentació del 25è aniversari de la declaració del Parc Natural de sa Dragonera i l’estrena del film serà avui a les set de l’horabaixa al Principal de Palma. Hi assistiran la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la presidenta del Consell, Catalina Cladera.