Periodisme i violència masclista: “Falten dones a les taules de tertúlia i expertes a qui consultar”

Entrevista a Alba Mareca, redactora de La Marea especialitzada en temes d'Igualtat, i Meritxell Esquirol, analista cultural i experta en comunicació no sexista

Imatge d'arxiu. /EFE

La manera en què els mitjans informen sobre la violència masclista i com tracten les qüestions de gènere ja fa un temps que és tema de debat públic, en gran part per la força que ha cobrat el discurs feminista. Es demana als mitjans que canviïn la manera d’informar de temes sensibles com els feminicidis i que modifiquin certs elements del llenguatge perquè sigui més inclusiu. A més, una altra demanda és que es reverteixin algunes dinàmiques discriminatòries, com ara la poca presència de dones a les taules de tertúlia o com a expertes a qui consultar.

Per veure si aquestes pautes s’estan realment implementant als mitjans hem parlat amb dues periodistes expertes de la comunicació i el gènere. Alba Mareca, redactora de La Marea especialitzada en temes d’Igualtat, creu que en els darrers anys hi ha hagut una millora en la manera d’informar dels mitjans. Meritxell Esquirol, analista cultural i experta en comunicació no sexista, es mostra molt crítica amb els mitjans de Balears.

Una de les principals recomanacions que es fa als mitjans és l’ús d’un llenguatge no sexista i inclusiu on s’emprin estratègies com, per exemple, evitar les formes plurals masculines utilitzant formes dobles o genèriques que englobin els dos sexes. Seria dir “el personal mèdic” en lloc de “els metges” o, utilitzant el desdoblament, “els nins i les nines” en lloc de “els nins”. Segons Mareca, la qüestió del llenguatge inclusiu és un dels aspectes del periodisme amb perspectiva de gènere que està sent més difícil que s’implementi als mitjans. Creu que té a veure amb que s’ha repetit molt el missatge que aquesta qüestió no és tan important com d’altres.

Una altra vessant del mal ús del llenguatge són les expressions i llocs comuns que cerquen l’impacte sensacionalista d’un titular, cosa que, segons Meritxell Esquirol, “fa que es perdi el respecte a la pròpia notícia”. Precisament pel que fa a la manera d’informar sobre els feminicidis, la principal crítica és que els ritmes accelerats de l’ofici fan que els mitjans se centrin en els detalls escabrosos de l’acte violent. I no tenen gaire ocasió, per tant, en aprofundir en la causa d’aquesta xacra, que segons coincideixen les dues entrevistades és la relació de poder sistèmica d’homes sobre dones. Segons Alba Mareca, una manera de contextualitzar i fer pedagogia amb els feminicidis pot ser “visibilitzar el període previ a l’assassinat, la qual cosa implica posar la lupa en el paper de l’administració com a garant de la protecció de les dones”.

Pel que fa a la infrarepresentació de les dones com a tertulianes o expertes, Mareca també ha afirmat que encara succeeix, i destaca com en seccions com l’economia i la política, considerades les  més importants, encara impera molt sovint el prejudici de considerar més fiable una figura masculina.