21°C
21°
9°
Illes Balears
30 anys de la lluita social per convertir Cabrera amb el primer Parc Nacional d’Espanya
El 2019 el Consell de Ministres va aprovar ampliar-lo en més de 80.000 hectàrees, passant de tenir emparades 10.000 hectàrees a ser-ne prop de 91.000
29/04/2021
Cabrera vista de l'aire.
Es compleixen 30 anys de la lluita social per convertir Cabrera amb el primer Parc Nacional d’Espanya. El 2019 el Consell de Ministres va aprovar ampliar-lo en més de 80.000 hectàrees, passant de tenir emparades 10 mil hectàrees a ser-ne prop de 91 mil. De 10.000 hectàrees, el 80% de les quals són marines, a 90.000 hectàrees protegides. Així, el Parc Nacional de Cabrera és avui el parc marítim-terrestre més gran d’Espanya i de la Mediterrània.
Ara, l’espai de mar al sud i a l’est, fins al talús Emile Baudot, constitueix una important àrea d’alimentació de cetacis i taurons. I és que l’ampliació comprendrà la protecció d’aquestes espècies i hàbitats que fins ara no estaven protegits a cap parc de l’Estat, com els fons de roca sedimentària, els bancs de coralls profunds i les coves i canons submarins.
En total, se sumen 387 espècies vegetals i animals a l’inventari de protecció. La protecció també afecta la pesca, la artesanal i la de palangre de superfície.
La reivindicació d’entitats ecologistes, de gran part de la societat civil i d’institucions públiques de les Illes va aconseguir que al 1991 les Corts Espanyoles aprovassin la declaració del Parc. 3 anys abans, el Parlament Balear havia aprovat per unanimitat una Proposició de llei per crear el Parc Nacional.
Des de la seva declaració i aprovació posterior al 1992 del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), la conservació de l’arxipèlag de Cabrera s’ha vist reforçada amb importants figures de protecció, com la de zona d’especial protecció d’importància per a la Mediterrània (ZEPIM), zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), lloc d’importància comunitària (LIC), i la integració en la Xarxa Natura 2000.
Els tres segles obscurs del monestir bizantí de Cabrera
Cabrera ha vist passar molts segles sense una població estable. L’existència d’un monestir bizantí, que va acollir una comunitat de monjos eremites, va aconseguir mantenir-la viva durant un període de tres-cents anys, coneguts com els segles obscurs.
Els especialistes treballen any rere any per desenterrar els murs que han anat apareixent davall terra, arrel d’una troballa inesperada durant la instal·lació d’unes canonades, el 1999.
Però els vestigis arqueològics de Cabrera no acaben aquí. Durant la Guerra del Francès, ara fa dos segles, l’illa va esdevenir presó per a 9.000 soldats de les tropes napoleòniques. També s’ha fet aturada al museu de Cabrera, dedicat al petit, però destacat sistema cultural de l’illa, de la mà de l’arqueòloga municipal de Palma, Magdalena Riera.
29/04/2021