Riera Ferrari: talent, genialitat innata i avantguardisme irrepetible al servici de l’art

Quatre anys després de la mort de l'artista manacorí -va ser el 4 de maig de 2017- repassam el seu llegat, un dels més destacats de la història de l'art del segle XX a les Balears

L’art sempre apel·la a les emocions. Joan Riera Ferrari sempre ho va sentir així. Vivia per crear mons artístics les vint-i-quatre hores del dia. Explicava que “no sabia fer res més, només crear”, assegura l’editor Antoni Planas qui va escriure la biografia entre els anys 2013 i 2015 -mai publicada- de l’artista manacorí.

Quatre anys després de la mort del pintor de sèries com “Les Roques” –va ser el 4 de maig de 2017– a IB3 Ràdio hem parlat amb l’editor Planas de la vida i l’obra (en el cas de Ferrari, íntimament lligades, no s’entén l’una sense l’altra) d’uns dels creadors contemporanis més polifacètics i avantguardistes de les Balears. Planas recorda que el “talent i la genialitat innata”, l’art de crear del no-res, sempre l’acompanyaren. Les seves obres d’art són com “un cop de puny a l’estòmac”, ja que apel.len directament a les emocions

El discurs artístic de Joan Riera Ferrari, marcat per la recerca incansable, la plasticitat derivada del pas del temps i el reflex del seu estat d’ànim, fa única i irrepetible la seva obra ingent. L’editor Antoni Planas,  retreu que quatre anys després de la mort de Riera Ferrari i malgrat ser un dels pintors més importants del segle XX, mai no se n’ha fet cap retrospectiva amb exposicions i catàleg.

Segons Planas, tot i la necessitat de transcendir que tenia Ferrari, no s’ha fet justícia a aquest gran creador de matèria a sèries com “les Roques” o a “les Bestioles Mediterrànies”. “No entenc com l’Ajuntament de Manacor no ha impulsat cap gran exposició per fer una retrospectiva de la trajectòria artística de Riera Ferrari”, critica Planas, alhora que recorda que “Ferrari va dur el nom de Manacor arreu, s’estimava molt el poble que el va veure néixer”

Quan tenia 20 anys, Ferrari es trasllada a Barcelona on estudia Belles Arts a l’Escola Superior de Sant Jordi. La primera exposició internacional va ser a Hèlsinki. Venècia fou la inspiració d’una de les sèries més destacades.

Geni talentós, creador d’expressions artístiques i tècniques noves, així com, mestre de mestres. Planas afitrma  que va ser Ferrari qui va ensenyar la tècnica de l’aiguada al també artista Miquel Barceló.

El pintor felanitxer, en els seus anys de joventut, va exposar a la galeria Picarol de Cala d’Or, fundada per Ferrari. Va ser en aquest nucli costaner de Santanyí on s’instal·la a viure, a finals dels seixanta. Comença una etapa nova en la qual també experimenta amb el disseny d’interiors.

En el terreny més personal, qui fou Premi Ramon Llull, tenia un tarannà molt generós, d’una gran humanitat. Una de les seves dèries era convertir la finca de l’Auba -on vivia després de retornar de Cala d’Or, als afores de Manacor- en un centre artístic. Planas es demana:” per què no es va fer?”. Recotda que volia “crear un gran espai obert als artistes joves que volguessin aprendre escultura, ceràmica, gravat, entre d’altres”.

De fet, a la finca de l’Auba hi va impulsar -amb la col·laboració del seu amic Antoni Parera Fons- les Serenates d’estiu. Un cicle de recitals de música amb finalitats benèfiques. Hi actuaren artistes de renom com el baríton menorquí Joan Pons i Maria del Mar Bonet.

Avui dia, el llegat de Ferrari es troba escampat arreu del món. Va exposar a galeries prestigioses de Los Angeles, París, Roma i Alemanya. Hi ha molta obra a Catalunya i aquí a les Illes, sobretot a Mallorca, entre espais expositius públics i cases privades. Però malgrat tot, Ferrari no surt de l’oblit. Com va dir Blai Bonet, l mala sort de molts artistes és “morir-se”, assegura Planas