El ciberbullying ha vingut per a quedar-se: un 25% dels infants n’és víctima 24 hores al dia

Un altre element ha entrat en joc arran de la pandèmia: l'assetjament per qualsevol tema relacionat amb el COVID

Imatge d'arxiu.

L’Estat d’Alarma, decretat l’any passat al març, va suposar un moment d’incertesa i canvi per a la població, també per als nins i nines i, especialment, per a aquells que sofreixen assetjament escolar. Segons assegura a Europa Press la psicòloga i directora de les línies d’ajuda de Fundació Anar, Diana Díaz, amb motiu del Dia Internacional Contra l’Assetjament Escolar (que se celebra aquest 2 de maig), els menors que eren víctimes d’assetjament a l’escola es van trobar en una “situació de refugi” al no estar en presència del seu agressor. Tanmateix, això no significa que no hi hagués assetjament.

“Hem vist com s’han traslladat casos a la tecnologia”, explica Díaz, que comenta com durant els mesos més durs del confinament, el fenomen que més va créixer va ser el del ciberbullying.

Però si entre març i juny de 2020, el ciberassetjament ja va estar “molt present”, ara, segons adverteix Díaz, “s’ha quedat com una tendència”. “El ciberbullying va venir amb força en la pandèmia i s’ha quedat com a escenari alternatiu”, sentència.

Si bé encara no hi ha dades oficials sobre assetjament escolar a Espanya corresponents al curs 2019-2020, un informe de fundació Anar publicat al setembre de 2018 revelava que el ciberbullying suposa el 24,7% dels casos totals d’assetjament escolar, sent els insults i les amenaces la seva forma més comuna.

Les dades obtingudes revelen que l’enviament de Whatsapps a través del telèfon mòbil és la forma més habitual d’assetjament, “sobretot a través dels grups, dels xats que tenen els alumnes”. Tal com relata la psicòloga de l’entitat, “l’assetjament, en general, es basa molt en el rebuig a la persona que s’assetja, a deixar-la fora del grup, o no fer-li cas o no contestar als comentaris o aportacions que donen, deixant-lo totalment al marge d’aquests xats”. Segons afegeix l’experta, al final no sols s’exerceix ciberbullying a través de xats, sinó en general en qualsevol xarxa social.

I entre les formes d’assetjament, està des de crear perfils falsos en una xarxa social per a mofar-se d’algú, per llançar amenaces i insults, i fins i tot per a publicar de manera indeguda dades personals o difondre informació difamatòria.

Des de Fundació Anar es mostren preocupats per aquest fenomen, ja que és més difícil d’identificar, però no impossible perquè s’aprecien “canvis en les pròpies víctimes”. “Hi ha un aïllament, la víctima no vol compartir tanta informació, però sí que s’està comunicant a través de la tecnologia, el rendiment es pot veure afectat, tenen dolor psicosomàtic o no volen anar al col·legi de manera presencial”, descriu Díaz que apunta que aquests casos solen ser més “intensos” perquè els qui ho sofreixen són víctimes “les 24 hores”.

 

EL COVID, UN ELEMENT MÉS D’ASSETJAMENT

A més del ciberassetjament, un altre element ha entrat en joc arran de la pandèmia: l’assetjament per qualsevol tema relacionat amb el COVID.

“Sí que ens trobem que el COVID suposa un element més d’assetjament escolar: les burles en relació a si pateixes o no aquesta malaltia o la teva família, l’ús de màscara com a manera de ridiculitzar les víctimes o generar un rebuig…”, descriu Díaz.

Quant a l’assetjament presencial, encara que no està erradicat està més controlat i cada vegada més persones del nucli de la víctima són coneixedors i conscients d’aquests casos i demanen ajuda abans. Juntament amb això, apunta que els professionals cada vegada s’impliquen més.

A més, explica que després de l’obertura de col·legis a finals del darrer trimestre de l’any passat i l’establiment de mesures per a prevenir contagis de COVID-19, l’escenari en l’àmbit de l’assetjament és diferent, però sense grans canvis.

“Estan els grups bombolla ara i això suposa una situació de major control de l’espai físic, però en les trucades ens trobem que la víctima coincideix desafortunadament en aquest grup bombolla amb l’agressor”, apunta per a precisar que, encara que en alguns casos la situació del menor ha millorat, en uns altres estan quedant “molt exposats”.

PERFIL DE L’ASSETJADOR I DE L’ASSETJAT

Quant al perfil de l’agressor, assegura que és el d’una persona que “té dificultat per a mostrar empatia, mai es planteja que el seu comportament pot fer mal a l’altre, no sent culpa, té una baixa tolerància a les frustracions, pensa que l’única visió que val és la seva, té poca capacitat d’autocontrol, necessitat de liderar i de domini enfront de l’altre i de sentir-se superior, popular a través del seu assetjament”.

A més, s’han trobat amb casos en què l’agressor “procedeix d’un entorn on s’utilitza la violència per a resoldre conflictes”, “d’un entorn en el qual estan exposats a moltes formes de violència a través de les pantalles” o casos en els quals l’agressor va ser abans víctima.

 

COM DEMANAR AJUDA

Fundació Anar compta actualment amb sis línies d’ajuda: el Telèfon d’Ajuda a Nens i Adolescents (900 20 20 10 / 116 111 segons la comunitat autònoma); el Telèfon de la Família i els Centres Escolars (917 260 101 / 600 50 51 52); el Telèfon per a Casos de Nins Desapareguts (116 000); el Telèfon sobre Violència de Gènere a Menors d’Edat (016); el Telèfon contra l’Assetjament Escolar (900 018 018); i el Xat.

Les peticions d’ajuda per assetjament escolar arriben per tres vies: el Xat, el Telèfon contra l’Assetjament Escolar i el Telèfon d’Ajuda a Nens i Adolescents. Encara que si són pares o famílies preocupats pels seus fills, també poden trucar al Telèfon de la Família i els Centres Escolars, que és per a tota mena de consultes, inclòs per problemes d’assetjament escolar).