Els tres estats d’alarma de la pandèmia

Abans del coronavirus, molts desconeixien aquest mecanisme legal

El mecanisme de l’estat d’alarma s’ha aplicat quatre vegades a la història d’Espanya. Tres d’elles, durant la pandèmia. Abans del coronavirus, era desconegut per la majoria de la població. Només s’havia aplicat durant la crisi dels controladors aeris de 2010.

El març del 2020, entràvem dins l’estat d’alarma. Es va declarar per donar cobertura legal a mesures dràstiques, com el confinament domiciliari. Carrers buits, amb poques excepcions per poder sortir de casa.

Després de 15 dies de declarar-lo el Govern central, és el Congrés qui ha de renovar l’estat d’alarma. I en aquell moment, es passa el tràmit cada dues setmanes. En total, hi ha sis pròrrogues. A la primera, cap vot en contra. En canvi, a la darrera, creix molt l’oposició. totalets oposició. 21 de juny, acaba l’estat d’alarma.

Passat l’estiu, s’incrementen els casos i s’aproven restriccions sense estat d’alarma, com confinaments perimetrals de barris o pobles. Però cada mesura depenia del vistiplau dels tribunals.

Fins octubre. El segon estat d’alarma començarà dia 9 d’aquest mes. Però només a la Comunitat de Madrid. Enèsima desavinença entre Govern autonòmic i central, que acabarà amb l’aplicació d’aquest mecanisme perquè el Ministeri de Salut pugui aplicar restriccions allà.

Durant aquell mes, diversos governs autonòmics demanen que es decreti l’estat d’alarma, cansats de dependre de la justícia, mentre els casos de coronavirus augmenten. Finalment, s’aplica de nou per tot Espanya.

Es vol facilitar l’aplicació d’una de les restriccions que han marcat la vida d’aquests darrers mesos: el toc de queda nocturn.  La novetat respecte de l’estat d’alarma de març és que aquesta vegada es fa una sola pròrroga, de sis mesos.