Les cobertes de la Seu, elements clau per conèixer el diagnòstic de conservació i resistència del gòtic mediterrani

La visita lliure a les terrasses de la Catedral de Mallorca permet l'observació d'arcbotants, rosassa major i campanar des d'una altra perspectiva

“Et pren l’alè, però l’ascens a les altures val molt, molt la pena”. És una de les expressions que més sovintegen entre els visitants que des fa una setmana pugen els 140 esglaons d’una escala de caragol, fins a la coberta de la Catedral de Mallorca. A Ib3 Ràdio, hem compartit el recorregut de les terrasses de la Seu, amb alguns dels centenars de visitants que ja han vist Palma des de més de 40 metres d’alçària. Les visites a les terrasses van quedar suspeses fa més d’un any per la Covid. D’ençà que s’han reprès ja hi han pujat desenes de persones, en torns de cinc segons els protocols sanitaris. La resposta massiva ha fet que, aquest mes de maig, ja no quedin places. Totes s’han reservat i més de 3.800 persones s’hi han inscrit. És per la qual cosa que segons ens ha avançat el degà del capítol de la Catedral, Teodor Suau, continuaran el mes de juny  i a partir de juliol, estudien implantar visites guiades amb continguts culturals.

L’atracció que durant centúries ha suscitat la Seu – amb una gestació que comença al segle XIII i acaba l’any 1630, ja en el XVII- perduda avui.

L’arquitecte modernista Antoni Gaudí ja plantejava la possibilitat d’estudiar la resistència de l’edifici, tot girant-lo. Així, la coberta és fonamental per entendre el sistema constructiu i l’estat de conservació de la Catedral del gòtic mediterrani. Mercè Gambús, directora de la Càtedra Seu de Mallorca i doctora en Història de l’Art a la UIB, assegura que les cobertes són “possiblement el mapa de localització millor de tot l’estat de conservació de la Catedral i del que ha pssat al llarg del temps en aquest edifici” i afegeix: “patologies, curacions, diagnòstic del seu moment actual. Tot plegat, es pot llegir des de les cobertes”.

El cert és que tothom ha quedat bocabadat amb les terrasses dels arcbotants, així com de l’espectacular rosassa major i del campanar de la que és, la construcció monumental més representativa de Mallorca. Sens dubte, però, el que més ha cridat l’atenció és la panoràmica de la silueta urbana de Palma. Una visitant ens ha contat que “això és un somni que he complert” i un altre: “és digne de veure, la magnitud de la rosassa és al·luciunant”.

En tot cas, l’afluència de visitants s’ha de regular. No debades, segons la directora de Càtedra, Mercè Gambús, la Seu presenta una salut estructural bona, però té algunes problemàtiques que s’han de sotmetre a revisió, conservació preventiva i restauració”.

Tot plegat, per continuar essent una de les icones de les Illes. Segons l’experta “trasllada sobretot, un sediment de les diferents cultures que ha viscut Mallorca, en representació de tot el patrimoni monumental” i en aquest sentit, agefeix Gambús, ” des de l’època musulmana fins al Barroc, la construcció de la Catedral es pot resseguir des de les mateixes alçades”.