El conseller d’Educació: “El català ha de ser la llengua de vertebració de l’educació, i això no va en contra del castellà”

El Consell de Govern extraordinari va aprovar ahir dimecres l’avantprojecte de la primera llei integral d’Educació de les Illes Balears

Imatge d'arxiu.

“El català ha d’esser la llengua de vertebració de l’educació, i això no va en contra del castellà”. Aquesta és una de les declaracions que ha realitzat avui matí, Martí March, al matinal d’IB3 Ràdio.

Un dels punts de la nova llei educativa que més controvèrsia ha generat és el de garantir el català com a mínim la meitat del còmput escolar. El conseller ha recordat que tot i això, el que “nosaltres volem són estudiants plurilingües”.

Martí March ha dit que aquesta nova llei educativa suposa un “salt qualitatiu i de maduresa política”. També ha explicat que per millorar l’educació és imprescindible un marc estable i de continuïtat.

“És una llei necessària, això gairebé nigú ho discuteix”, ha afirmat. També s’ha mostrat obert a trobar un punt d’unió i consens amb tots els partits i sectors de la comunitat educativa, tot i que sap que serà difícil. És per això, que també ha demanat que es llegeixin profundament la llei.

Les claus de la primera llei d’Educació de les Illes Balears

El Consell de Govern extraordinari va aprovar ahir dimecres l’avantprojecte de la primera llei integral d’Educació de les Illes Balears. Ara es traslladarà al Parlament pel seu debat i posterior votació. Però què recull aquesta normativa històrica? Bàsicament novetats pel que fa a la llengua, a la ràtio als centres i a la inversió en educació.

L’avantprojecte preveu el compromís d’invertir en educació fins a un 5% del Producte Interior Brut (PIB) en un màxim de 8 anys. Pel que fa a la llengua, es garanteix la presència del català com a mínim la meitat del còmput escolar, que és el que estableix la llei de Decret de mínims. En funció de la seva autonomia, cadascun del centres podrà ampliar aquest percentatge fins a la immersió al 100%. El tercer punt destacat, el de reducció de ràtios, preveu poder rebaixar el nombre d’alumnes per professor un 10% en dos anys.

Aquests serien els principals objectius però l’avantprojecte d’aquest primera llei educativa balear té altres apunts destacats que passen, entre d’altres coses, per l’ampliació de la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa.

Cada centre recuperarà el seu consell escolar propi i es manté la Mesa sectorial de representació sindical. A més, es crearan meses d’ensenyança concertada, amb representació de tot l’àmbit escolar. També es mantenen els consells escolars a nivell municipal, insular i balear.

Es preveu impulsar la Formació Professional i la intenció de mantenir l’equilibri entre l’oferta entre l’escola pública i la concertada, amb un replantejament equitatiu dels alumnes. Es contempla, també, la creació de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors.

Ara mateix mig centenar d’entitats i ciutadans particulars han presentat gairebé un miler d’al·legacions contra el projecte, que ja s’han recollit, en part, en el nou redactat.

En aquesta línea, el representant de l’escola pública al sindicat STEI, Cosme Orell, considera que la reducció de ràtios d’alumnes- un 10 per cent en dos anys- no basta.

També VOX ha anunciat que durà aquesta llei al Constitucional.

Les reaccions de sindicats, i pares i mares d’alumnes a la primera llei educativa