La primera foto de niguls noctilucents captada a Mallorca

Es pogueren apreciar per sobre la Serra de Tramuntana, entorn de les 22:15 del vespre

La primera foto de niguls noctilucents documentada a Mallorca. /MIQUEL SALAMANCA.

El 2021 s’han vist niguls noctilucents a latituds inusuals, més al sud del que és habitual, en particular la nit del 20 al 21 de juny. Fa només una setmana eren visibles al Cercle Polar Àrtic, on solen ser freqüents en aquesta època. Però aquest cap de setmana s’han escampat cap al sud fora de la seva àrea habitual i s’han pogut observar des de París, Berlín i altres capitals europees. S’han vist des de zones interiors de la Península Ibèrica (Àvila, Madrid o Segovia) i a l’àrea mediterrània (Barcelona, Castelló, València i Alacant).  Ara també s’han vist a Balears, essent aquesta la primera observació documentada. Es pogueren apreciar per sobre la Serra de Tramuntana, entorn de les 22:15 del vespre. La fotografia està feta de sa Pobla, però també s’observaren des de gran part del Raiguer.

Aquests niguls són els més alts que existeixen a la Terra i els mesos de màxima insolació, en especial el mes de juny, l’època en què és més freqüent observar-los. Es formen a uns 80 km d’altura quan a la mesosfera terrestre arriben quantitats molt petites de vapor d’aigua que cristal·litzen sobre el rastre de pols deixat pels meteorits desintegrats en aquesta capa. Encara que la presència de vapor d’aigua sigui realment testimonial, la temperatura extremadament freda de la mesosfera (inferior als -100ºC) és suficient per saturar l’aire i formar niguls.

Es destrien dels niguls alts troposfèrics, els cirrus, per la seva tonalitat blavosa i perquè són visibles a sol post, quan l’astre se situa clarament sota l’horitzó (uns 6º) i gran part del cel està totalment a les fosques. Per observar-los és necessari mirar cap a l’oest entre 30 i 60 minuts passada la posta de sol (o bé cap a l’est abans de la sortida).

Els niguls noctilucents foren observats per primera vegada el segle XIX, però la seva presència s’ha incrementat amb els anys i, actualment, són objecte d’estudi per part de la comunitat científica. La raó principal per la qual enguany poden ser observats des de latituds meridionals és l’augment de molècules de vapor d’aigua a la mesosfera, essent el 2021 l’any en què està més humida des del 2007. Amb més humitat disponible els niguls poden créixer amb més facilitat i formar-se o arribar a zones on no són freqüents. El refredament de la mesosfera a causa del mínim solar o l’increment del metà per causes antròpiques són també altres factors que podrien tenir influència.