La radiografia de les drogues al món i com la Covid ha transformat el narcotràfic

L'ONU estima que les morts mundials causades directament per les drogues s'han duplicat en una dècada

L’Informe Mundial sobre drogues que Nacions Unides ha publicat aquest dijous a Viena ofereix una anàlisi de la situació global del problema. Aquestes són les deu claus de la producció, tràfic i consum d’estupefaents.

1) Més consumidors. Al voltant de 275 milions de persones van consumir alguna droga en l’últim any, enfront dels 226 milions estimats en 2010. Aquest augment del 22 per cent es va deure en part a l’increment en la població mundial. La droga més popular és el cànnabis, amb al voltant de 200 milions de consumidors.

2) Més morts. L’ONU estima que al voltant de mig milió de persones van morir en 2019 per causes directament relacionades amb el consum de drogues, xifra similar a la de 2018 però el doble que fa una dècada. Aquest augment, segons l’ONU, apunta que “el consum de drogues s’ha tornat més nociu”. Les drogues més letals són els opioides com l’heroïna, responsables de morts per sobredosis i vinculades a malalties com el VIH o l’hepatitis C. Més de la meitat de les morts es van deure a càncer de fetge, cirrosi i altres malalties hepàtiques cròniques derivades de l’hepatitis C. L’augment reflecteix també el gran increment de les sobredosis atribuïdes a l’ús d’opioides sintètics com el fentanil. Només als EUA es van registrar en 2019 al voltant de 50.000 morts per sobredosis.

3) El consum creix als països en desenvolupament. El problema de l’abús de drogues ja no és, com en dècades passades, un assumpte dels països rics. En el món es calcula que existeixen més de 36 milions de persones amb problemes greus de drogoaddicció, un increment important des dels 30 milions calculats en 2016. A escala global, només una de cada vuit persones amb trastorns greus causats per les drogues rep atenció professional i això es dóna sobretot als països amb més recursos. L’arribada d’una nova generació de drogues sintètiques més barates, l’expansió de l’ús d’opioides com el tramadol a Àfrica i l’augment de la potència de les drogues s’han conjugat per a oferir una tendència preocupant en països amb menys recursos. L’ONU preveu que fins a 2030 augmentarà un 11% el nombre de persones que consumeixen drogues. Els països de baixos ingressos representen la major part d’aquest augment. Mentre que a Àfrica el nombre de consumidors augmentarà més del 40%, als països rics es preveu fins i tot un descens de l’1%.

4) Més venda de drogues en internet. Encara que la venda de drogues en la web fosca -on s’accedeix amb navegadors especials per a mantenir l’anonimat- va sorgir fa menys d’una dècada, té ja una facturació estimada de 315 milions de dòlars anuals. És només una fracció del negoci multimilionari de les drogues, però s’ha quadruplicat entre 2011 i 2017 i pot ser la base d’un futur basar global que faci més accessibles les drogues. Nacions Unides demana regular les criptomonedes, usades en els pagaments perquè són molt difícils de traçar, per a frenar el creixement d’aquest mercat.

5) Més cocaïna, més pura i més barata. La producció mundial de cocaïna es va duplicar entre 2014 i 2019 fins a aconseguir unes 1.784 tones, el nivell més alt de la història. Durant el mateix període, les confiscacions de cocaïna també es van doblegar. Mentrestant, l’anàlisi d’aigües residuals a Europa va mostrar un gran augment en les quantitats de cocaïna consumides en el continent, al costat dels EUA, un dels principals mercats mundials. Aquestes dades apunten a un augment del subministrament de cocaïna. També ha augmentat la puresa d’aquesta droga a Europa en un 40 per cent en l’última dècada, cosa que significa que la cocaïna d’alta qualitat, de fet, s’ha tornat més barata. En el món hi ha uns 20 milions de consumidors de cocaïna.

6) La covid transforma el narcotràfic. Els mercats de drogues van estar bloquejats temporalment en la major part del món durant la primera fase de la pandèmia de covid, però s’han recuperat ràpidament. La pandèmia va accelerar algunes dinàmiques que havien començat ja abans. Entre elles, l’enviament de grans quantitats de droga ja que el transport de petits enviaments mitjançant “mules” va estar impedit per les restriccions als viatges. També es van usar més les rutes terrestres o marítimes que les connexions aèries, encara que es va detectar un major ús d’avions privats.

7) El consum de cànnabis i sedants com les benzodiazepines van augmentar en gairebé tots els països durant la pandèmia. Els canvis en els patrons de consum d’altres substàncies van ser menys clars, però l’informe assenyala que drogues usades en un context social, com la MDMA i la cocaïna, es van consumir amb menys freqüència a causa dels confinaments.

8) Una onada de morts per sobredosis als EUA. Gairebé 50.000 persones van morir per sobredosis d’opioides als EUA, en 2019, més del doble que en 2010. En tota la Unió Europea les defuncions per sobredosis es van situar en 8.300 en 2018, a pesar que la població del bloc és major. Les morts s’atribueixen a opioides sintètics com el fentanil, fins a cent vegades més potent que la morfina.

9) Cànnabis més potent. La potència del THC, el principi actiu del cànnabis, gairebé s’ha quadruplicat en les últimes dues dècades als EUA Al mateix temps que ha augmentant la potència d’aquesta substància, i amb ells els possibles danys que causa en els consumidors, ha baixat la percepció de risc entre els més joves. El percentatge d’adolescents que perceben el cànnabis com a nociu ha disminuït fins a un 40 per cent durant les últimes dues dècades. L’ONU tem que aquesta percepció pugui portar a un augment del consum de cànnabis.

10) L’Afganistan també produeix metamfetamina. El país asiàtic, d’on sali el 85% de la producció mundial d’opi, s’ha convertit també en un gran exportador d’estimulants sintètics, com la metamfetamina. La irrupció d’aquesta droga augmenta la complexitat de la situació i dóna més recursos a grups insurgents que lluiten contra el Govern. En zones de Mèxic amb gran presència del crim organitzat també es produeix metamfetamina. A Amèrica del Nord, les confiscacions es van multiplicar per vuit, fins a 153 tones, entre 2009 i 2019.