Padrins i padrines, la més tendra imatge de l’amor incondicional

Celebram el Dia dels Padrins amb un recorregut per tres de les produccions audiovisuals més especials dedicades a tots ells i elles

Els padrins i les padrines sempre han estat, són i seran una de les figures més importants per a totes aquelles persones que els han tingut presents al llarg de les seves vides, fet pel qual ens sumam al dia dedicats a tots ells. Més o menys a prop en la distància, els padrins són sempre sinònim de llar, d’amor incondicional i sense límits, convertint-se, així, en immortals al cor de néts i nétes que han crescut al seu costat i han trobat en ells la protecció que, sovint juntament amb la figura dels pares, els han ajudat a enfortir-se enfront de les pròpies pors i inseguretats.

 

‘POCAHONTAS’ (1995)

Per commemorar aquest dia dedicat a padrins i padrines, us presentam una breu selecció de pel·lícules en què el seu paper és essencial per entendre el transcurs de la història i els sentiments dels seus protagonistes per actuar de la manera que ho fan. En primer lloc, us proposam un clàssic Disney per poder veure en família, amb el més petits de la casa i no tan petits: ‘Pocahontas’ (1995). Un film en què es mostra l’estreta relació entre la seva protagonista, la Pocahontas, i la seva àvia, qui, encara que morí fa anys, la segueix acompanyant a la resta del seus dies. L’esperit de l’àvia es mostra representada per la imatge d’un vell salze, amb el qual es comunica la jove néta per escoltar el seus savis consells. És la viva estampa del recorregut conjunt etern entre àvia i néta, quan els padrins ja no hi són presents en cos però sí en ànima. La Pocahontas es deixa aconsellar en tot moment per l’experiència de la seva padrina, representada per una veu interior que la guia.

https://youtu.be/hpVNsegX94g

 

‘EL OLIVO’ (2016)

A continuació, ens servim de nou de la flora per explicar la relació entre un avi i una néta a la pel·lícula ‘El Olivo’ (2016), de la Icíar Bollaín. L’arbre es consolida com el nexe d’unió entre l’Alma i el seu padrí. Per a la jove, el seu avi és la persona més important d’aquest món, fet pel que decideix retornar-li la il·lusió que va perdre quan la família va vendre sense el seu consentiment la seva estimada mil·lenària olivera. El padrí arriba a deixar de parlar i de menjar, situació que l’Alma no pot tolerar, perquè li fereix veure-lo en aqueixes circumstàncies i repercuteix en la seva relació amb el seu avi. La néta remou cel i terra per esbrinar el lloc d’Europa en què es troba exposat l’arbre, tasca àrdua per la qual necessitarà l’ajuda de tot un poble, del seu amic Rafa i d’un dels seus oncles. En aquest cas, l’especial relació entre padrí i néta es veu representada per la descomunal voluntat i l’esforç d’ella per tal que l’avi torni a viure alegre i no perdin la confiança.

 

‘COCO’ (2017)

Finalment, recuperam una producció audiovisual recent que, amb la seva estrena, va remoure la consciència de tot el públic. Apostant novament per una pel·lícula d’animació, ‘Coco’ (2017) es serveix del Dia dels Morts, celebrat a Mèxic com a rerefons, per mostrar la unió entre el petit Miguel i la seva padrina, qui des d’un principi no vol que el nét es dediqui al món de la música, encara que és el seu somni, perquè el seu pare, músic, l’abandonà, a ella i a la seva mare, quan era molt petita. Miguel intenta derrocar el prejudici persistent a la seva família envers la música per aquest episodi viscut i lluita pel seu somni, fins al punt de despertar en la seva besàvia, malalta d’alzheimer, amb la famosa cançó ‘Recuérdame’, de l’artista Carlos Rivera, els seus records més especials. El petit besnét aconsegueix el seu propòsit i emociona a tota l’audiència amb una història que, malauradament, moltes famílies afectades per l’alzheimer i la demència entre els seus majors segueixen vivint. El film s’ha convertit en tota una icona en què es veu reflectit el pont existent entre la música i la més amagada història de vida d’aquelles persones els records de les quals semblen congelats, però romanen més vius que mai.